Marc Lloret, teclista i fundador de Mishima, mor als 51 anys

Descrit pels seus companys, abans que res, com el seu "amic", "seriós i sempre enginyós, generós, honest i íntegre com ningú, un grandíssim artista i una persona excepcional", Marc Lloret s’havia encarregat de buscar en els últims anys a un substitut a Mishima per cobrir les seves baixes quan no estava en condicions d’actuar, plaça que va ocupar Bernat Sánchez (exmembre del grup Mine!).

Paper exigent, el de teclista en aquest repertori ric en capes de so i arranjaments minuciosos, amb unes línies melòdiques creades per Lloret per a les cançons compostes majoritàriament per David Carabén. Com a autor va firmar també algunes peces de Mishima, cas de la instrumental Despertar amb caiguda, de l’àlbum L’ànsia que cura (2014).

Va estudiar periodisme a la UAB, si bé amb poc més de 20 anys va ser decantant-se per la música. Cap a 1995 va crear amb Dani Acedo (futur guitarrista de Mishima) el grup rocker grunge Orange, del que va ser cantant (un epé llançat per BCore I’m singing too much). El va seguir, en 1999, la creació de Mishima, banda que es va estrenar un any després amb l’àlbum Lipstick tracis. En paral·lel a la seva aliança amb Carabén i companyia, va publicar material propi en el projecte Felicidad Blanch, que va deixar un àlbum de títol recontra-irònic Boring & pretentious (2002), en una línia pop d’autor refinat, sota l’influx de la poesia de Leopoldo María Panero, de nou cantant i amb el piano i els teclats com aliments centrals. Aquest àlbum el va llançar The Rest is Silence, segell en el qual es va involucrar Lloret i que va crear els dos primers discos de Mishima.

A tots els àlbums

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

Va prendre part a tots els àlbums d’aquest grup, deu d’estudi, i en centenars de concerts, sempre exercint sobre les taules un rol discret i elegant. Molt atent a l’evolució de l’escena, va passar a l’acció, primer impulsant (amb Anna Cerdà) el festival PopArb, d’Arbúcies, fonamental en la regeneració que va viure en aquells anys el pop català (2005-15), i establint-se com a director artístic del Mercat de Música Viva de Vic. Va mantenir aquest lloc durant 14 edicions (2011-24), formant equip amb Oriol Roca (i en la primera etapa, també Maria Lladó), i apostant per la mostra com a aparador de la creativitat musical catalana.

L’any passat va fer saber que renunciava a presentar-se de nou al concurs per dirigir el Mercat, atenent les circumstàncies del seu càncer, diagnosticat com a crònic. Lloret tenia 51 anys i era pare de dos fills, Violeta i Guillem.