Fallit idil·li criminal

Hi ha una intenció de donar-li una dimensió èpica a la història de dos xavals a qui la vida no els ho ha posat fàcil. El romanticisme, tenyit de tragèdia, amb el que s’explica la història d’amor té encant. Tot i que sigui fallit, s’intueix l’intent de tornar-li a l’idil·li adolescent la serietat (salvant les distàncies) d’Els amants de la nit (1948) i Males terres (1973). Aquesta inclinació èpica és un dels atractius. L’altra, la forma en què hi ha explicada l’entrada de Clotaire al món criminal. Però es giren diverses coses en contra. Les principals, a més de la seva durada (dues hores i mitja), una descripció superficial de dos personatges a priori molt atractius i una direcció dispersa. Hi ha moltes decisions de direcció inesperades (com fer un pla des de sota d’un bassal), però resulten artificioses.