Una pistola, un jutge i tres dones

Fugitiu del seu país el passat maig després de ser condemnat a vuit anys de presó, el cineasta iranià Mohammad Rasoulof realitza amb La semilla de la higuera sagrada un dur al·legat contra l’islamisme teocràtic del seu país i una reivindicació del paper de la dona en aquest conflictiu ecosistema social i religiós. El relat se centra al principi en la figura d’un acabat de nomenar jutge d’instrucció a qui se li entrega una pistola per defensar-se: encara no és conscient dels perills del seu càrrec, ja que el seu treball ara serà públic. El jutge és íntegre: no vol firmar la sol·licitud de pena de mort per ofenses contra Déu perquè no ha llegit els quatre volums de la causa de l’imputat.

La història es desenvolupa en un clima de revoltes al carrer reprimides per la policia i els paramilitars. Fins que desapareix la maleïda pistola. Aleshores, la dona i dues filles del jutge han guanyat protagonisme. El film parla subtilment sobre botxins i víctimes, sobre els qui callen (la mare) i els qui volen actuar (les filles). Fins al final, és una cinta modèlica i concisa. L’última hora és massa rebuscada i el conjunt perd pistonada. Queda una terrible certesa; a l’Iran es sap que el món ha canviat, però Déu i les seves lleis no.