El millor director de cine britànic, segons Scorsese

Martin Scorsese és, probablement, el cineasta viu més important que existeix. Part del seu èxit el deu a Thelma Schoonmaker, que li ha editat totes les pel·lícules des de Toro salvatge (1980) i ha guanyat tres Oscars al millor muntatge.

Les carreres de tots dos estan altament influïdes per Michael Powell, que potser és el millor director britànic de la història, a excepció d’Alfred Hitchcock, gràcies a la vintena de pel·lícules que entre 1939 i 1972 va firmar amb el guionista d’origen hongarès Emeric Pressburger. Acabat d’estrenar a Filmin, el documental Made in England explora el valuós llegat artístic de la parella i la repercussió que va tenir en el mestre novaiorquès i en la seva col·laboradora.

"Des que el vaig conèixer, Marty em parlava de les pel·lícules de Michael, així que estava plena d’expectatives quan ens va presentar en un sopar. Poc podia imaginar llavors que Michael i jo acabaríem casant-nos anys després", explica Schoonmaker, que ha coproduït la pel·lícula. Scorsese es va encarregar de coescriure-la i n’és el narrador. Un metratge ple de passió en què celebra l’obra que Powell va completar amb el seu soci i una part de la que va crear sense ell.

Parlem de fantasies a Tecnicolor com Les sabatilles vermelles (1948), amb una escena de ballet de gairebé 15 minuts que són com una enciclopèdia de cine en si, mil vegades referenciada en el cine posterior. I de films com A vida o mort (1946), tan esbojarrada com commovedora, juganera i avantguardista. O Narcís negre (1947), una fusió gairebé perfecta d’història, direcció, interpretacions i pictòrica fotografia. I, per descomptat, Peeping Tom (1960), inquietant psicodrama sobre un assassí que filma les seves víctimes abans d’assassinar-les. Powell la va firmar ja dissolta la seva societat amb Pressburger i va ser objecte de crítiques tan ferotges que va acabar destruint la carrera del seu autor. Avui és considerada un clàssic imprescindible del cine de terror.

Un fan a la recerca d’inspiració

"Quan Powell es va convertir en un pària, el jove Martin va trucar a la seva porta", recorda Schoonmaker. "Llavors era només un fan que buscava inspiració i consells del seu heroi. El que es va trobar al conèixer-lo va ser un home arruïnat que no podia comprar una ampolla ni utilitzar la calefacció a casa", continua explicant.

Scorsese el va convèncer que al públic li agradaven les seves pel·lícules i va parlar amb Coppola perquè l’incorporés en la seva productora, American Zoetrope. "Després de conèixer Marty, la sang va tornar a córrer per les meves venes", va escriure Powell en la seva autobiografia A Life in Movies.

Notícies relacionades

Tres locals amb solera resisteixen a la façana de la Barceloneta

Cervantes abans del ‘Quixot’

Powell i Schoonmaker es van conèixer el 1980 i van començar el seu idil·li l’any següent, a Los Angeles, quan ella va viatjar a la ciutat californianaper guanyar l’Oscar al millor muntatge per Toro Salvatge. Van estar casats fins que el cineasta va morir el 1990 a causa d’un càncer. "En les dècades que va estar exclòs del sistema, Michael mai es va rendir. Sempre escrivia guions. Tenia al cap un centenar d’idees per a les quals mai va arribar a aconseguir finançament", explica la muntadora.

La influència de Powell en les pel·lícules de Scorsese va més enllà del que s’hi veu. A la dècada dels 80, el britànic va estar molt present en els rodatges i muntatges del seu amic. Des que va morir, el seu record ha estat present per a la seva dona en la figura del cineasta, amb qui fa gairebé sis dècades que treballa i a qui considera el seu mentor. "Tinc la millor feina del món i Scorsese em va presentar el millor marit del món. Ho he tingut tot", afirma.