Confluència espiritual

És remarcable que aquestes peces creades per aquella colla de nois d’uns vint anys s’alcin amb tot el seu poder en la veu d’aquesta cantant que el mes que ve en complirà 72. Gravat a Abbey Road, aquest nou volum, el setè, del seu Lu’s jukebox (sèrie de discos temàtics) va partir de les primeres cançons del grup que la van atrapar, si bé algunes han acabat excloses i reemplaçades per composicions més tardanes.

Notícies relacionades

L’any que van revelar les tragèdies

El debut de Nézet-Séguin

Ella amb prou feines pot tocar la guitarra des del vessament cerebral del 2020, però la seva veu supervivent transmet crèdit i fortalesa, i deixa anar connotacions personals des de la declaració de vulnerabilitat de Don’t let me down. Arranjaments que conserven els perfils reconeixibles de Lennon & McCartney des de l’enquadrament d’una banda de rock amb subtils caires Americana amb daurades harmonies vocals (Rain) i assalts serens i emocionants en els números més juvenils (Can’t buy me love). I les pertinents rendicions davant George Harrison, com el pulcre Something.

En aquest tram final tendent al clarobscur es percep una Lucinda Williams identificada amb l’abatiment d’I’m so tired, el desig de camaraderia de With a little help from my friends i els versos molt viscuts de The long and winding road, amb toc de pedal steel. Culmina d’aquesta manera un àlbum en el qual transmet amor, confluència espiritual i el més gran dels respectes, preservant l’essència de les cançons a través del prisma d’una genuïna empremta personal. n J. B.