30 edicions, una història d’èxits

Figuretes de Mazinger Z, Son Goku o Sailor Moon a la prestatgeria, peluixos de Doraemon i Hello Kitty damunt el llit individual i vells exemplars de mangues comparteixen espai amb una Game Boy o un minitelevisor de tub vermell. Es tracta de "L’habitació del temps", que, apel·lant a la nostàlgia, recrea al Manga Barcelona com van ser les habitacions de tants adolescents dels 90 que van abraçar llavors l’univers otaku. Joves, i no tan joves, que van créixer alhora que aquella trobada que l’octubre de 1995 es va batejar com a Saló del Manga, l’Anime i el Videojoc de Barcelona i que va congregar aquell any mil pioners visitants. Aquest any, la cita celebra 30 edicions en una edició històrica i de rècord, però, ¿com va començar tot?

L’abril d’aquell 1995, des de Ficomic, la federació d’editors, llibreters i distribuïdors que ja estaven organitzant des de 1981 el llavors Saló del Còmic de Barcelona, van impulsar una convenció de manga a l’antic Sant Andreu Teatre (SAT), amb la implicació de Glénat, La Cúpula, Norma, Ediciones B i Planeta. Va ser un assaig i de seguida van veure que funcionava, recordava a aquest diari, amb motiu dels 25 anys, un dels seus participants, Óscar Valiente, avui director editorial de Norma. El sector havia detectat un lector nou, el de manga, influït per les sèries televisives d’anime, amb Bola de drac i Akira al capdavant. Era la primera gran febre del manga. I es van arriscar i, malgrat que molts en el sector editorial i del còmic van augurar que allò només era una "moda passatgera" que duraria dos dies i que si s’havien tornat bojos, van decidir organitzar un esdeveniment paral·lel al del còmic i complementari per a aquell públic que es revelava especial.

Aquell primer humil Saló del Manga va començar a créixer, i el 1997 va fer el salt a La Farga de l’Hospitalet, on va acollir 7.000 visitants. En aquell espai es va continuar fent més gran fins que van quedar desbordat per 65.000 persones els 12.000 metres quadrats que podia oferir el 2011. El gran salt, de tornada a Barcelona, als pavellons de Fira Montjuïc, va arribar l’any següent, visitats per 112.000 assistents. Imparable, el 2022 ja es va optar per reallotjar el festival a Fira Gran Via l’Hospitalet, amb molt més espai, aconseguint batre l’any següent el rècord de visitants: 165.000. Aquest any ocupa 92.000 metres quadrats.

Febre en pandèmia

Notícies relacionades

Júlia Otero defensa el paper d’una premsa "veraç i rigorosa"

El City motiva la ruptura de Guardiola

Tres directors –Jordi Sánchez Navarro, Pilar Gutiérrez i Carles Santamaria– han portat la batuta en anys passats de l’avui Manga Barcelona que dirigeix des del 2017 Meritxell Puig. Per les 30 edicions han passat autors com Hideshi Hino, Takahashi Yoichi, Junji Ito, Shintaro Kago, Inio Asano, Takeshi Obata, Hanazawa Kengo, Yoko Kamio, Hidenori Kusaka, Satoshi Yamamoto i Robico, però també, el 2019, amb motiu del 25 aniversari, va rebre la visita del cineasta Macoto Tezuka, fill del Déu del Manga, Osamu Tezuka, a qui es va rendir homenatge amb la memorable exposició ubicada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

El 2020 va arribar la covid. La pandèmia va obligar a organitzar una edició que fos 100% virtual, el Manga Barcelona On Demand, amb connexions en directe des del Japó. En paral·lel, el confinament va generar una febre estratosfèrica pel manga i l’anime, els fruits de la qual el sector continua disfrutant quatre anys després.