La Pedrera enalteix l’obra de grans escultors del segle XX

La Pedrera acull i posa en relleu a partir d’avui més de 80 obres d’alguns dels escultors més destacats del segle XX, des de Barbara Hepworth i Henry Moore a Jorge Oteiza i Chillida.

La historiadora britànica Penelope Curtis, exdirectora de la Tate Britain de Londres i del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa, és la comissària d’Art en pedra, que podrà visitar-se fins al 2 de febrer del 2025. Curtis ha treballat partint de la premissa que el cèntric edifici barceloní, per les seves característiques arquitectòniques, és el «millor continent possible per mostrar escultura en pedra».

Una cinquantena d’escultures i una trentena de dibuixos i gravats dialoguen amb els espais de la Pedrera, en una exposició que abasta un període d’entre 1934 i 2013, des de talles tardanes de la generació pionera que va ajudar a «canviar el rumb de l’escultura moderna» a peces de l’espanyola Cristina Iglesias o l’anglesa Alison Wilding.

Notícies relacionades

Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança

Curtis ha aconseguit reunir obres de col·leccions públiques i privades de tot el món en una exposició «especialment pensada per a aquest edifici extraordinari». «La mostra té algunes característiques que la fan única, des de la seva ubicació fins al fet que presentem obres d’artistes contemporanis, que es coneixien, alguns eren amics, de la mateixa època, però que poques vegades s’exhibeixen junts», exposa.

L’avantsala són unes fotografies de l’austríaca Aglaia Konrad de les pedreres de Carrara, d’on sorgeixen moltes de les pedres convertides en obra d’art, tot i que també n’hi ha de pedreres espanyoles, de Portugal i el Marroc. Els artistes presents, entre els quals també hi ha Hans Arp, Louise Bourgeois, Naum Gabo, Isamu Noguchi, Stephen Cox, Luciano Fabro, Barry Flanagan, Anish Kapoor i Ettore Spalleti, es caracteritzen, així mateix, per haver rebutjat la versió més clàssica de l’escultura.