Bayona, Cabellut, Espert i Plensa, ‘honoris causa’ per la UB

El rector Joan Guàrdia, que els va fer la fraternal abraçada, va destacar l’"excel·lència, talent i projecció internacional" de quatre "noms capitals de les arts de Catalunya", però també la seva "passió" per crear, "explicar històries", "traduir l’ànima humana" i "transmetre la bellesa i la veritat" en "uns temps convulsos en què es justifiquen les notícies falses, la injustícia, la fam i les guerres" i que no "es pot assumir com si no passés res perquè un candidat a la presidència dels Estats Units [en al·lusió a Trump] digui discapacitada intel·lectual a l’altra candidata [Kamala Harris]". Apadrinats per la doctora Dolors Tapias, de la Facultat de Belles Arts, que va llegir les laudatio dels nous doctors, es va destacar la seva "excel·lència" en les seves respectives disciplines i el seu "compromís, respecte i defensa de la llibertat, la democràcia, la justícia, la igualtat i la solidaritat".

"Tinc un somni recurrent: em presento a un examen sense haver estudiat prou", va dir fent broma Bayona (Barcelona, 1975), director d’èxits com Lo imposible, L’orfenat, Un monstre em ve a veure i La societat de la neu (candidata als Oscars), en la seva tornada a l’edifici on va rebre el seu graduat de la primera promoció de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac), adscrita a la UB, quan encara "era l’únic lloc on es podia estudiar cine a Espanya".

"S’aprèn més d’un error que de cent encerts", va assegurar en el seu discurs Bayona, a qui l’escola va oferir la possibilitat d’"aprendre i equivocar-me". Va reivindicar l’ofici de director de cine, animant les universitats a reconèixer-ho, va cridar el públic a anar a les sales i va citar el consell del seu col·lega Guillermo del Toro: "Una pel·lícula ha de fer mal".

Notícies relacionades

Sexe, mentides i cintes de vídeo (a l’espanyola)

El megaèxit del terror coreà sacseja Sitges

Cabellut (Barcelona, 1961), que viu a la Haia des que als 19 anys va anar a estudiar als Països Baixos i ha diversificat el seu art des de la pintura a l’escultura, la fotografia o les performance, es va mostrar "emocionada i commoguda" per sentir-se part d’una universitat on els docents són "guardians de la intel·ligència social" i "donen coneixements als estudiants perquè aquests els transformin" permetent que "alguns alumnes poden superar els seus mestres".

Plensa (Barcelona, 1955), l’escultor català amb més projecció internacional, va assenyalar que les seves obres, que llueixen en ciutats de mig món, són "ponts d’unió entre comunitats de diferent raça, cultura, origen o religió". Plensa, que el novembre passat va cedir la seva escultura Arrels a la UB i es va declarar "un pèssim estudiant", va destacar "la capacitat regeneradora de la bellesa, que omple d’esperança la societat", un món "amb guerres, desplaçaments col·lectius, destrucció de la natura, desinformació...", on "l’art és més necessari que mai".