La mansió de la felicitat

Hi ha pel·lícules que valen el que valen els seus intèrprets. Aquesta n’és una. El director és un literat francès d’èxit, Gilles Legardinier, que debuta darrere de la càmera adaptant una de les seves novel·les. La seva millor elecció va ser la de pensar en John Malkovich i Fanny Ardant per protagonitzar-la. Malkovich, expressant-se en francès de la mateixa manera pausada en què parla en la seva llengua original, és un empresari britànic que acaba de perdre l’amor de la seva vida i decideix trencar amb tot per viatjar a la vella vila francesa on va conèixer la seva dona morta. Ardant és la propietària de la mansió en precari que, tot i així, accepta tenir a prova l’empresari en qualitat de majordom. Aquesta és l’única manera en què el protagonista es pot quedar al lloc on va començar la seva felicitat.

El traçat és previsible, mig dramàtic, mig comèdia de costums, els mateixos que hi ha a la mansió, com la de planxar el diari cada matí perquè la tinta quedi fixada i la senyora no es taqui els dits. Tot i que hi ha altres personatges, sempre a l’interior d’aquesta casa igual de melancòlica i fatigada, el que importa són les mesurades prestacions de Malkovich, amb Ardant amagada com a figura secundària però vital.

Temes:

Estrenes de cine Cine

Inicia sessió 0 Comentaris