Rentada, tenyida i pentinada

No tant biopic sinó fantasia basada en personatges reals, el primer llargmetratge com a directora de Léa Domenach utilitza la figura de Bernadette Chirac, la dona de Jacques Chirac –alcalde de París fins a 1995, president de França entre 1995 i 2007 i home provadament corrupte– com a vehicle a bord del qual mostrar-se incompetent a l’hora de fer sàtira política i de funcionar com a celebració d’una rebel·lió feminista contra el patriarcat.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Mentre dirigeix les seves tímides burles contra una sèrie de personatges secundaris, La mujer del presidente compleix a ulls clucs amb el que s’espera d’ella al mirar de vendre’ns la seva heroïna titular com un prodigi d’agudesa, sentit comú i visió política. Amb aquesta finalitat, no només elogia el seu sentit d’adaptació, sinó que també aprova les seves pitjors maniobres oportunistes, i mentrestant eximeix el personatge dels trets i comportaments més qüestionables –la visió hiperconservadora del món, la polèmica addicció al malbaratament– de la persona real que li serveix de model.

De la mateixa manera que Barbie va servir per rentar la imatge de l’empresa joguinaire Mattel i reivindicar-la com a exemple de mentalitat inclusiva, la pel·lícula converteix en paladí de l’empoderament femení algú que en el món real mai ha donat mostres d’advocar per la llibertat i la independència de cap dona que no sigui ella mateixa.