Avril Lavigne uneix dues generacions

Com a benvinguda, un potent Girlfriend, el tema en el qual, sense tallar-se gens ni mica, diu al noi que li agrada que hauria de deixar la seva nòvia i elegir-la a ella, que és més princesa i més meravellosa. Això és creure en un mateix. Fornit quintet de suport i el símbol del cor sobreposat en una calavera amb dos ossos creuats. Rosa i negre, factor cursi i una mica de rebel·lia de noia dolenta (als ja gairebé 40) per compensar. Lavigne conserva la seva veu de col·legiala i va venir a fer veure que el temps no havia passat, invocant aquells èxits, un després d’un altre, sobre crisis d’identitat i tràgics cataclismes teenager.

No va trigar a caure Complicated, amb el cant general al Fòrum i sense rastre perceptible de sentiments de plaer culpable. D’allà a Smile, i a la declaració d’eterna joventut de Here’s to never growing up, previ destapament aparatós d’una ampolla de cava. Citant molt fugaçment el seu últim disc Love sux, Lavigne va poder tenir aquest aspecte d’artista lligada per sempre al que s’espera d’ella, però el pop també pot ser això, fantasia i ficció. Ella va exercir amb gràcia i professionalitat el seu paper en un concert que no va passar per alt cap de les seves dianes, incloses la gairebé balada My happy ending i Sk8er boi.

Abans, el Fòrum es va deixar gronxar pel pop de The Kooks, molt Brit ell, oficiat pel trempat Luke Pritchard, d’esveltes melodies i tonades assolellades, i obert a dinàmiques funky i a les capes de sintetitzador. Es van basar en el material antic, números com l’aromàtic Junk of the heart (happy) i, sobretot, els del seu despert debut del 2005 Inside in / inside out, com aquesta exploració de la falsa ingenuïtat com a eina de la seducció anomenada Naïve.

Notícies relacionades

El ‘boom’ cosmètic coreà

Els Emmy coronen ‘Adolescencia’ i ‘The Studio’ com a millors sèries

Comiat de Rayden

I va ser l’última oportunitat de veure Rayden en un escenari barceloní (així ho va confirmar), ficat com està en aquesta gira de retirada després de la qual preveu dedicar-se a la literatura i a la indústria musical. No hago rap va obrir la sessió recordant-nos que això seu és més rock que hip-hop (aquesta banda filo-metalera), amb la seva coneguda autoritat i do de showman dramàtic. Rayden va ser el portaveu de la «gent desterrada» (Pólvora mojada) i va impactar amb aquella Calle de la llorería, que va tenir la seva oportunitat en el Benidorm Fest 2022. Es va acomiadar a tota èpica amb Matemática de la carne, cremant les naus sense solució de continuïtat.