Teddy Bautista, ¿hem sentit alguna disculpa?

Les portes de la seu madrilenya de la SGAE estaven obertes, com cada dia, però la Guàrdia Civil va escenificar un operatiu de pel·lícula, saltant murs i posant un helicòpter a sobrevolar la zona. Càrrecs de l’entitat emmanillats. Imatges de gent destapant ampolles de cava a peu de carrer. Tot això va passar l’1 de juliol del 2011. Ens refresca la memòria el programa Anatomia de...: un linchamiento, a Atresmedia (diumenge vinent a La Sexta).

Van ser dies, anys, de fúria i confusió, els del debat sobre la pirateria. Amb pals de cec i algunes malapteses de la SGAE, tractant de delinqüents a qui es baixaven cançons. Ens queda lluny: l’streaming va escombrar amb tot allò. El programa ens porta de tornada al núvol de soroll, quan una grollera pinça amb efluvis anarco-liberals (defectuosa digestió de les dues ideologies) va agitar l’impracticable ideal del gratis total (només per a la cultura). La SGAE era el monstre obsessionat amb recaptar, quan aquest, i no un altre, era el seu deure, com el de la francesa SACEM i tantes d’altres: seguir el rastre de la propietat intel·lectual per a benefici dels autors, els comercials i la humil majoria.

Víctor Manuel associa aquella acusadora Associació d’Internautes a mans negres contràries als drets d’autor. La seva presidenta ho nega. Fora així o no, remava a favor de les operadores de telefonia, àvides per desplegar les seves tarifes planes amb el reclam de l’accés als catàlegs complets de la música universal (i del cine, etcètera). Indignant pretensió, la del cànon digital: 3,25 euros per un iPhone que costava 625.

Notícies relacionades

La meva vida com un gos (que veu fantasmes)

Impactant crema de naus

Deu anys després, el 2021, la cúpula de la SGAE va ser absolta de tots els càrrecs. La destrossa de les reputacions va ser atroç, i difícilment reversible malgrat la decisió de l’Audiència Nacional. El seu president, Teddy Bautista, no participa en el documental, si bé Víctor Manuel ve a parlar en nom seu. Insinua alguns errors: la política de compra de teatres, la col·locació de familiars i amics en empreses afins, una pràctica "molt d’aquest país".

D’acord, ¿però validen aquestes espifiades, disfuncions o males pràctiques el linxament integral a què Bautista va ser sotmès, aquesta cancel·lació del personatge? ¿Hem sentit alguna disculpa? ¿Hi va haver realment una conspiració? Parlem del tipus que va veure el futur, situant l’autoria al centre del negoci musical en l’era de la desmaterialització dels formats. Sembla que està elaborant un llibre Crónica de una causa general, que promet bastant.