El subtil cine de terror escandinau

Quant al temari dels morts vivents, Descansa en paz juga en la lliga de Les revenants, de Robin Campillo, abans que en la de George A. Romero Guerra mundial Z o Walking dead. S’allunya de l’estela gore del cine de zombis per plantejar un relat de tons més realistes, o tot el realista que es pugui ser en aquesta variant tan exitosa del cine de terror. El film, debut de la noruega Thea Hvinstendahl, és elegant, inquietant i aterridor. Combina bé la creació pausada d’una atmosfera amb moments d’horror epidèrmic.

La directora es pren el seu temps per exposar els conflictes. Suggereix a partir d’elements estranys (un ventilador que cau del sostre, la ràdio del cotxe que s’encén sola) fins a dibuixar el paisatge dramàtic en el qual una sèrie de persones tornen a la vida. El relat se centra tant en ells com en els seus familiars. ¿Com assumir, entre l’alegria i la por, el retorn dels éssers estimats que estaven morts?

Descansa en paz s’afegeix a la puixança del cine fantàstic escandinau. El film adapta una novel·la de l’escriptor suec John Ajvide Lindqvist (Déjame entrar i Border) i compta, a més, amb la parella protagonista de La peor persona del mundo, que no era cine fantàstic, però si una pel·lícula fantàstica.

Notícies relacionades

Trampejant el temporal

Una exposició al CCCB explora l’adolescència segons adolescents: «És l’expressió de la nostra manera de tenir 17 anys»

‘Descansa en paz’

 Thea Hvinstendahl (Estrena: 19/6/2024)