Un melodrama dolorós i commovedor

La tercera pel·lícula en anglès i amb repartiment internacional del mexicà Michel Franco (Después de Lucía, Nuevo orden) defuig les constants del seu cine i, paradoxalment, és el seu millor treball fins ara. Tot i que els temes que tracta amb Memory són delicats i que hauria sigut molt fàcil derivar-los cap al tremendisme, l’autor esquiva el gest provocador de les seves pel·lícules més emblemàtiques, en les quals la tendència a l’extrem és eficaç i té sentit (perquè articula una denúncia decidida a crits), però no és per a tots els gustos.

La seva aposta en Memory és diferent. Aquí advoca per la serenitat, l’aplom i un profund respecte envers els seus personatges principals, una treballadora social (Jessica Chastain) i el desconegut (Peter Sarsgaard) que la segueix una nit a casa. Són dues persones oposades en la seva relació amb la memòria: ella vol oblidar tant sí com no el que li va passar en el passat i ell voldria recordar tot el que fa, tot el que li passa. A partir d’allà, Michel Franco proposa un commovedor melodrama romàntic rodat amb sobrietat, escrit amb cautela i molt ben interpretat (Peter Sarsgaard va guanyar la Copa Volpi al millor actor a Venècia), que planteja molts temes i tots els resol molt bé.

Notícies relacionades

‘Una batalla tras otra’ fa una passa més cap a l’Oscar

Casa Fiero, el millor restaurant obert a BCN el 2025 segons els lectors

‘Memory’

Michel Franco (Estrena: 21/6/2024)