la gran cita musical del parc del fòrum

Vampire Weekend, màgia i caos

El grup novaiorquès va desplegar el seu arriscat nou disc, ‘Only God was above us’, en una primera jornada del Primavera Sound en què van destacar bandes com Arab Strap, Renaldo & Clara i Derby Motoreta’s Burrito Kachimba.

JORDI BIANCIOTTO

Des d’aquella edició del 2019, presentada amb l’eslògan de The new normal, el Primavera Sound ha jugat amb la superació de les velles categories estilístiques, alternatiu o no alternatiu, indie o mainstream, però el cartell d’aquest any tendeix a refrescar llaços amb el cor baptismal del festival. Allà, la jornada d’ahir al Fòrum va ser il·lustrativa: Vampire Weekend i Pulp dalt del cartell i, en el camí, un ampli assortiment de guitarrades ferotges, tonades pop arriscades i fins i tot una escena de sentit dol col·lectiu per a glòria de Steve Albini, músic molt estimat en el Primavera, mort fa només un parell de setmanes.

Vampire Weekend representa certa regeneració dels patrons indie per a aquestes altures del segle XXI, retorçant formes i conjugant ocurrents línies melòdiques i corrents cacofòniques i girs impredictibles. Cada àlbum és un pas endavant i el recent Only God was above us refina el seu equilibrisme a punt del caos, atenent la frase («només Déu estava a sobre nostre») que va pronunciar el supervivent d’un vol en el qual la nau va perdre part del sostre. Els novaiorquesos ja van passar pel Primavera el 2008, però allò d’ahir va estar en un altre nivell.

Van entrar en matèria amb alguns simpàtics números de la seva primera vida, com White sky o Cape Cod kwassakwassa, vestigis del seu imaginatiu africanisme via Paul Simon, si bé no van trigar a clavar la dent al nou material fent lliscar aquestes peces en les quals tan aviat pot irrompre un celestial piano neoclàssic com un saxo histèric. Una espècie de free pop que va deixar un rastre de peces admirables, com Connect, la pausada Capricorn i la incursió noir de Sympathy ben aparellades amb rescats d’etapes intermèdies, com Ya hey o Campus. Camí de l’arribada de Pulp, esperada a mitjanit, Vampire Weekend va justificar la seva ubicació a la zona alta del cartell.

Per als amics del rock garatger-punk a la vella usança, Amyl and the Sniffers era una aposta segura. Els australians no inventen res, però són un artefacte disfrutable en viu, a la salut dels clixés mil·lenaris, amb una Amy Taylor que fa pensar en una Wendy O. Williams una mica menys passada de rosca, que crida, de manera entranyable, «mother fuckers» als seus fans. Van presentar el seu doble single, Facts i U should not be doing that i van arrasar amb números esgarriats com Security i Hertz.

Per a essències indie de la vella escola, el concert d’Arab Strap, emblema d’un sever rock escocès encunyat en els 90, entregant a fons al seu nou àlbum, amb aquest títol d’allò més punk: I’m totally fine with it don’t give a fuck anymore. El ritme marcial d’Allatonceness i Bliss va obrir camí a l’amfiteatre del Fòrum, entre la pol·lució elèctrica a través de la veu seca i narrativa d’Aidan Moffat.

Ofrena a l’amic

Sota les aparences més dures reposen de vegades els més tendres sentiments, com va reflectir la gairebé capella ardent de l’escenari batejat com a Steve Albini. L’anunciada listening party en honor al que va ser productor de Pixies, Nirvana i PJ Harvey (i fitxatge fix del festival any rere any) va consistir, en efecte, en l’escolta de discos de Shellac i Big Black en atenta i capbaixa comunió. Tots mirant a l’escenari com si ell fos allà després de tot. Rostres tristois, algunes llàgrimes i ofrenes de flors, en una escena emotiva que contrastava amb la inclement banda sonora amb arestes de math-rock i posthardcore.

A les parcel·les autòctones, a mitja tarda, refrescant xou de Renaldo & Clara, recreant aquest pop de sintetitzadors i beats atrevits plasmat a La boca aigua. Cal veure com ha canviat la fa un temps tímida cantautora Clara Viñals, ara vacil·lant-nos sense compassió en delícies com L’amor fa calor i S’està millor al carrer. I bastant lluny de tot això, el rock amb ascendent andalús dels setanta de Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, per a sorpresa de tot guiri que s’acostés a l’esplanada coneguda cordialment com a Mordor. El seu últim àlbum Hilo negro, va treure suc a una pulsió psicodèlica amb caràcter, aspra i lírica, apuntant a les arrels sense complexos en aquesta primera jornada del Primavera.