Com prendre’s el món com un acudit (dolent)

Quasi totes les comèdies d’Éric Toledano i Olivier Nakache –Intocable (2011)– es basen en l’aliança entre oposats o a plantejar les diferències entre dos extrems i pretendre que són fàcilment eliminables. La seva vuitena pel·lícula enfronta el consumisme amb l’anticonsumisme i els que lluiten per salvar el món amb els que només pensen a salvar el coll, i per fer-ho acompanya dos paios endeutats que creuen que solucionaran les seves dificultats financeres enrolant-se en una organització ecologista. En tot cas, els directors queden atrapats en el conflicte entre el seu interès a fer humor i la seva voluntat d’exhibir compromís social.

Però a Un año difícil tot sembla ser-li igual. D’una banda, no respecta cap personatge: els activistes els converteix en caricatures i dels que pateixen la pobresa suggereix que ells s’ho han buscat; de l’altra, parla del dol, la depressió, el suïcidi i la ludopatia sense altre propòsit que reduir-los a acudits (no gaire inspirats). I al no tenir res assenyat a dir, Toledano i Nakache prefereixen enredar-se en un idil·li poc creïble i es van endinsant cada vegada més en el terreny de l’absurd camí d’un clímax en què, de sobte, proposen la possibilitat d’una utopia postcapitalista.

Notícies relacionades

Jonathan Lethem té un doble

L’Ateneu Barcelonès atrau ‘expats’ àvids de llengua i cultura catalana

‘Un año difícil’

É. Toledano i O. Nakache (Estrena: 31/5/2024)