Com prendre’s el món com un acudit (dolent)

Quasi totes les comèdies d’Éric Toledano i Olivier Nakache –Intocable (2011)– es basen en l’aliança entre oposats o a plantejar les diferències entre dos extrems i pretendre que són fàcilment eliminables. La seva vuitena pel·lícula enfronta el consumisme amb l’anticonsumisme i els que lluiten per salvar el món amb els que només pensen a salvar el coll, i per fer-ho acompanya dos paios endeutats que creuen que solucionaran les seves dificultats financeres enrolant-se en una organització ecologista. En tot cas, els directors queden atrapats en el conflicte entre el seu interès a fer humor i la seva voluntat d’exhibir compromís social.

Però a Un año difícil tot sembla ser-li igual. D’una banda, no respecta cap personatge: els activistes els converteix en caricatures i dels que pateixen la pobresa suggereix que ells s’ho han buscat; de l’altra, parla del dol, la depressió, el suïcidi i la ludopatia sense altre propòsit que reduir-los a acudits (no gaire inspirats). I al no tenir res assenyat a dir, Toledano i Nakache prefereixen enredar-se en un idil·li poc creïble i es van endinsant cada vegada més en el terreny de l’absurd camí d’un clímax en què, de sobte, proposen la possibilitat d’una utopia postcapitalista.

Notícies relacionades

Albert Velasco: «Aragó va lluitar per Sixena amb tota l’artilleria i Catalunya amb pistoles d’aigua»

Ágatha la torna a fer grossa

‘Un año difícil’

É. Toledano i O. Nakache (Estrena: 31/5/2024)