Triple concert d’altíssim voltatge

La rapsoda Moor Mother baixa de l’escenari i es barreja amb el públic de les primeres files. "¿Què faran amb nosaltres aquesta nit, ara que exigim llibertat i justícia? ¡Protegeix la teva llum, protegeix la teva llum!", recita amb fúria, mentre a la tarima, quatre músics, contrabaix, bateria, saxo i trompeta, fan un terrabastall fabulós. Podria ser el 1968 i podríem ser a Nova York. És el 2024 i som a La [2] dins el pròleg ciutadà del Primavera Sound al Fòrum. Però per una estona, el temps s’atura i és igual si això és molt d’ara o molt de llavors.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Moor Mother, micròfon a una mà, poemari a l’altra, mocador palestí al coll, invoca Sun Ra, el visionari galàctic de la música afroamericana, i la fanfàrria de la banda diu que sí, que ells també van per aquestes autopistes interestel·lars imaginades fa tants anys, però que el seu viatge és vivència i no nostàlgia. La sintonia entre el quartet de free jazz i la rapsoda, que es van conèixer en un concert contra la brutalitat policial als Estats Units, és total. En estrena a Barcelona presenten un primer disc junts, Protect your light, però el disc és el de menys. Aquesta és música que s’aixeca de nou cada vegada, al moment i gairebé sense guió. "¿Qui sobreviu a Amèrica, al Regne Unit, al Congo, al Sudan, a Palestina?", clama Moor Mother al final d’un concert sobrevolat per l’horror de Gaza . Sense recórrer al mòbil, i gairebé no s’han vist mòbils alçats durant el concert, és impossible saber quant ha durat.

L’efecte és increïble, i això que arriben després d’un altre vendaval. La nit l’ha obert una altra aliança potent, The Messthetics amb el saxofonista James Brandon Lewis. La seva energia també és devastadora, però d’una altra manera. El motor és l’antiga base rítmica de Fugazi, tòtems del hardcore. Un guitarrista molt esmolat li posa espurna elèctrica i Lewis, poderós tenor, incendia les quadriculades composicions amb un buf emocionant. El seu concert té poc a veure amb la llibertat de Moor Mother i Irreversible Entanglements, però molt menys encara amb l’anticlimàtic fi de festa que ha d’arribar. Armand Hammer, el duo de hip-hop de Nova York format pels rapers billy woods i ELUCID, porta a La [2] una energia diferent. De baixada, fosca. Ni un ritme enganxós, ni una concessió al ball, ni mitja tornada i una posada en escena ombrívola i seca. Retallats a contrallum sobre una pantalla que repeteix imatges en blanc i negre, Armand Hammer porten males notícies, ambients viciats, lírica recargolada i al·lucinada, un flow precís i magistral. "Europa no és el meu centre", es llegeix a la pantalla. Això també és política.