CRÍTICA

Ecos del ‘capo’ de la ‘latino gang’ a Badalona

El de Medellín no passa pel seu millor moment. Els assistents van ser molts menys dels esperats 

Ecos del ‘capo’ de la ‘latino gang’ a Badalona

IGNASI FORTUNY

2
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A la festa amb ecos electrònics que proposa J Balvin en els primeríssims compassos dels concerts de la seva gira Qué bueno volver a verte sona Mi gente, anys enrere peça representativa d’aquesta simbòlica abraçada que es va fer entre una generació d’artistes, la que va arribar al nostre mainstream des dels ritmes llatins, amb el públic global. «¿Y dónde está mi gente?» pregunta a l’esmentada peça, de resposta eixordadora fa més d’un lustre, quan José Álvaro Osorio Balvin va llançar la cançó. Doncs bé, aquesta pregunta va rebre ahir a la nit en un recollit Palau Olímpic de Badalona, on l’estrella colombiana del reggaeton va actuar, una resposta nostàlgica i més que voluntariosa dels –molts menys dels esperats– presents. 6.700 assistents segons la promotora, Doctor Music.

Segueixen allà molts d’aquells que van créixer amb cançons sorgides en el moment precís del bullici reggaetoner, com, òbviament Reggaeton, udolada a l’inici per un públic jove però ja no tant. A simple vista es podia comprovar a Badalona com aquells que han crescut de ple en el potatge de la música urbana no senten el mateix magnetisme amb J Balvin com, parlant en plata, els que són a la trentena.

La falta de fans que tapessin buits a la grada potser també respon al fet que, en el dia d’avui, tres anys sense treure un disc disminueix significativament, tot i que continuï manant en plataformes, el poder d’atracció d’un antic referent indiscutible, capo de la latino gang. «El que va portar a mundial el reggaeton», deia una precisa pancarta. El de Medellín no passa pel seu millor moment, segur, apartat com va estar un temps per depressió i ansietat, amb uns últims treballs inconsistents i que pequen de soft, com Colores (2020). Algunes de les seves peces van sonar tèbies ahir.

Però J Balvin, que suma ja 39 anys, posseirà per sempre un catàleg envejable d’himnes indestructibles. Aquests, molts d’ells cuinats al punt a finals de la dècada passada, amb els quals d’aquí a 10 o 20 anys podrà fer un concert com el d’ahir a la nit, ple de ball i magnetisme. I diversió. Perquè una festa no decau mai –Badalona es va posar dreta des de les primeres notes– quan un pot empalmar Con altura, X, I like it, Safari, Contra la pared, encès dance hall amb Sean Paul. O Ginza, aquesta que el 2016 ja aventurava que «si necesitas reggaeton, dale».

J Balvin, al qual, per cert, no veuran en una fotografia feta per aquest diari ja que aquest mitjà es va negar a passar per un imperatiu control de les imatges per part de l’equip de l’artista, va donar un moment de treva abaixant revolucions amb temes com La canción o Rojo acompanyat d’uns impostats violins i un cor gospel marcià (tota l’escenografia anava per aquí).

Aquesta calma feia preveure un final apoteòsic amb peces corejades a pulmó com Otra vez o el superhit No me conoce, que van ser porta d’entrada a una rave sense llum punxada sota el ritme d’In da getto. Vibracions altes perquè al cap se’t mantingui l’eco de la música de l’abanderat de la latino gang.

Notícies relacionades

‘J Balvin: Qué bueno volver a verte Tour’

Palau Olímpic de Badalona 28/5/2024  

Temes:

Badalona Música