Un ‘Fidelio’ inclusiu al Liceu

L a tarda d’ahir els liceistes van poder disfrutar d’un espectacle líric diferent. En col·laboració amb la Filharmònica de Los Angeles, el Deaf West Theatre de LA i el Coro de Manos Blancas d’El Sistema de Veneçuela, el Gran Teatre va acollir un Fidelio adaptat per a públic amb discapacitat auditiva. L’única òpera concebuda per Beethoven i estrenada el 1805 va comptar amb la lectura del mediàtic director Gustavo Dudamel, un dels fitxatges estrella de Víctor García de Gomar, actual director artístic del coliseu.

El mestre veneçolà, el nom del qual funciona de meravella en taquilla (les dues audicions d’aquest Fidelio gairebé es van esgotar, i amb preus de fins a 299 euros), ha trobat a Barcelona una plaça per debutar òperes i passejar projectes tan interessants com aquest, amb esperit d’inclusió social.

Amb una atenta Filharmònica de Los Angeles a la fossa, en aquesta aventura estrenada a la ciutat californiana el 2022 es va unir al Coro de Manos Blancas que dirigeix María Inmaculada Velásquez, el Cor de Cambra del Palau de la Música liderat per Xavier Puig i el Cor del Liceu que prepara Pablo Assante; part de l’equip va participar en la reposició del projecte el 16 i 17 de maig en el Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, regne de Dudamel. El muntatge, amb una mica d’attrezzo i una senzilla escenografia que no mira a Sevilla, lloc de l’acció, va comptar amb la direcció d’escena d’Alberto Arvelo, vestuari de Solange Mendoza i il·luminació de Tyler Glover i Tyler Lambert-Perkins, crèdits a què es va afegir la coreògrafa de llengua de signes Colin Analco, ja que l’obra incorporava aquesta tècnica en totes les seves escenes i que van poder llegir unes 50 persones amb problemes d’audició.

El drama de Beethoven (que va patir sordesa profunda) va aguantar bé la proposta que dobla els personatges: cada cantant estava acompanyat d’una actriu/actor sord que tenia a càrrec seu els recitatius (servits únicament en signes i sobretítols) i que reproduïa el llibret actuant i en la seva llengua amb gran expressivitat, sense menyscabar la interpretació musical. Dudamel va apostar per carregar tintes i accentuar contrastos i per un so tan transparent com extravertit. Espectacular la màgia aconseguida en el quartet Mir ist sota wunderbar del mozartià primer acte.

Notícies relacionades

Neó, ‘tecktonik’ i plorar al bany

Bruce Springsteen: ¿hi continua havent per tant?

Timbre bonic

La Leonore de la soprano Tamara Wilson va convèncer amb el seu timbre bonic, una tècnica fèrria i un ampli domini del paper (la doblava l’actriu Amelia Hensley), mentre que el Florestan del tenor Andrew Staples (paper a càrrec de l’actor Daniel Durant) es mostrava una mica inestable en la seva immensa ària Gott! Welch’ Dunkel hier!, pedra angular del Romanticisme. Al solvent repartiment van destacar a escala vocal el timbrat Rocco de James Rutherford, l’esplèndida Marzelline de Gabriella Reyes, el sonor Don Pizarro de Shenyang el Jacquino de David Portillo i el Don Fernando de Patrick Blackwell.