Estimats mestres

El francès Thomas Lilti va estudiar Medicina i, després d’examinar diferents facetes d’aquesta professió en alguns dels seus treballs previs darrere la càmera, en aquest posa la mirada sobre un altre sector professional. Si a la seva pel·lícula més famosa, Hipòcrates (2014), efectuava un retrat coral de l’ecosistema d’un hospital per reivindicar els professionals de la sanitat pública francesa, ara fa el mateix amb els de l’educació estatal contemplant el dia a dia d’un institut dels suburbis.

Ara com llavors, Lilti explica la realitat de la institució a través de les individualitats que la fan funcionar. I ho fa prestant més atenció a les crisis mundanes que compliquen les vides dels docents que a l’observació del sistema educatiu –tot i que faci al·lusions a la desconnexió de l’Administració, els plans d’estudi, els problemes pressupostaris i els dilemes– i a l’exploració de la idea de transmissió de coneixement. En general, els alumnes arriben a ser poc més que figurants.

Si bé la idealització de la professionalitat s’acosta a la caricatura, la narració fa gala de més mesura. No recorre a estereotips de classe ni abusa de tremendismes melodramàtics, i genera empatia gràcies a l’eficàcia amb què barreja lleugeresa i gravetat.

‘Los buenos profesores’

Notícies relacionades

La Tourette, un ens «malèvol»

Rosalía i l’afany de control

Thomas Lilti

(Estrena: 17/5/2024)