¡Fes la cua!

Les injustícies i les faltes d’educació i respecte les llegim, observem i/o patim cada dia. Per exemple, se m’acut el cas que a un violador se li permeti la llibertat provisional perquè és ric i pot reunir un milió d’euros per pagar la fiança o que d’un casament surti conduint el marit d’una expresidenta de la Comunitat de Madrid vantant-se d’haver begut molt i que això no tingui conseqüències.

Davant d’això, la gran majoria solem aguantar, callar i mirar cap a un altre costat. Perquè, si et pares a analitzar-ho, t’emprenyes, et fastigueges o acabes detingut. Però llavors arriba algú que et recorda que de tant en tant cal dir o escenificar un "n’hi ha prou". "No estava cansada físicament, ni més cansada del que solia estar al final d’una jornada laboral. No era gran, tenia 42 anys. No, de l’únic que estava cansada era de cedir", va explicar Rosa Parks sobre el gest que va encendre la flama contra la segregació racial als EUA.

Per això, dimarts, la majoria vam aplaudir amb les orelles quan una dona li va donar l’alto a Eduardo Zaplana a la seva arribada a la Ciutat de la Justícia de València per declarar pel cas Erial (procediment en el qual s’ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana). "No, fes la cua", li va repetir amb l’índex aixecat (advertència) a l’expresident autonòmic i exministre del PP. Aquella senyora tenia tota la raó.

"A dos quarts de deu tinc cita i ve aquest home aquí amb la cara dura, amb les càmeres. Doncs no. Facin-me fotos a mi també", va reflexionar en veu alta mentre li donava l’esquena i li barrava el pas. Però, a més d’haver matinat i haver-se guanyat per dret propi la primera posició a la cua (i als nostres cors), el mig somriure condescendent de l’expresident, propi de qui es creu per sobre de tots i tot, era ja prou motiu per dir-li quatre coses. "Descarat que ets, fes la cua darrere meu", va prosseguir la nostra justiciera anònima.

No obstant, ja ens ho va advertir Simone de Beauvoir: "L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits". I un dels guàrdies civils que actuava com a porter de les portes de la justícia li va indicar a Zaplana (per cert, molt menys moreno) per on podia colar-se. L’exmandatari no ho va dubtar ni va mostrar cap tipus de remordiment o educació.

Podia passar

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

Perquè, tot i que l’expresident està donat d’alta en el Col·legi d’Advocats d’Alacant, i tant lletrats com periodistes poden entrar directament sense haver de respectar l’ordre d’arribada, què li costava quedar bé davant les càmeres. Què sé jo, podia haver dit un "aquesta senyora estava primer". Però ni això, ni una mica de vergonya (ni de rubor a les galtes). Va sortir del darrer de la dona (a traïció) mentre l’agent li obria pas.

Tot i així, la nostra heroïna no es va donar per vençuda i el va seguir: "Doncs jo també". Si tots els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició (¿classe, poder, professió?), que es noti. ¡Fes la cua.