Psiquiatra, detectiu i ¿bipolar?

Jordi Lafebre (Barcelona, 1979) ha dibuixat còmic tota la vida. Els seus llapis han vestit els sempre infal·libles guions de Zidrou, de l’emotiu Lydie (una dona no accepta donar a llum un nadó mort), a La Mondaine (sobre la prostitució al París d’entreguerres) i la nostàlgica i tendra sèrie Los buenos veranos (ara en integral a Norma, com totes les seves obres). El 2021, literalment va enamorar amb el seu debut en solitari Carta blanca (premi Uderzo), una delicada i bonica història d’amor que desafia el temps. Podria haver seguit aquesta celebrada estela en el seu nou treball, però no volia repetir-se. Així que va canviar de gènere i estil i va crear Soc el seu silenci, un thriller detectivesc amb molt humor, amb temes com la salut mental i el maltractament, ambientat entre la Barcelona actual i les vinyes del Penedès, on mor l’hereu d’una rica saga familiar de productors de cava.

I, el més important, amb una protagonista fascinant i magnètica, una psiquiatra que es converteix en detectiu amateur: Eva Rojas, jove i brillant, caòtica i una mica excèntrica, que va al psiquiatre i té signes de bipolaritat. Amb una picada d’ullet en el títol a "La resta és silenci", l’última frase de Hamlet, que fa referència a la mort, Soc el seu silenci (publicat primer al mercat francobelga, on va ser seleccionat a Angulema i premi a Millor Obra per les Llibreries Franceses) arriba ara en castellà i català.

Secrets i traïcions

La Penèlope, una jove pacient de l’Eva, anorèctica i depressiva, la convida a la lectura en vida del testament de la seva àvia, que decidirà el futur del clan d’aquest imperi familiar del cava, els Monturós. Està format per un ventall de personatges secundaris basats en arquetips dels déus grecs de l’Olimp –"una família rocambolesca i estranya, amb secrets, traïcions i un passat tèrbol durant el franquisme"–, que demostren com de tòxiques poden ser les relacions entre parents. Així, somriu, "evitava que cap saga real s’hi veiés reflectida...".

"No volia que quedés clar si l’Eva té o no una malaltia mental. És independent, parla sense filtres, no li importen les opinions dels altres. És una dona moderna i valenta que s’ha tret de sobre normes i complexos i ha decidit fer el seu camí sense frenar-se davant res", explica Lafebre sobre un personatge que li permet parlar de salut mental des d’una mirada no dramàtica i amb humor. "La jovialitat, lluminositat i optimisme del llibre no impedeix tractar la seriosidad del tema. Cada vegada hi ha mes joves que van al psiquiatre i pateixen malalties mentals", lamenta el dibuixant, que es va documentar amb professionals. "Un psiquiatre em va dir que algú bipolar pot ser policia, professor, psiquiatre... i portar una vida normal. Només ha d’anar amb cura de controlar amb medicació que no se li dispari un episodi d’eufòria o de depressió. Molta gent del seu entorn no sap que ho pateixen", assegura Lafebre.

Al llibre escriu: "La família és sang i memòria", i l’Eva veu i sent les veus de tres avantpassades de les quals se sent orgullosa i que li donen consells, "tres dones del morro fort, fortes, que no s’han estalviat batalles, que es van enfrontar a un marit maltractador o a la Guerra Civil". "Tots portem el pes de ser fidels als valors que pares i avis ens van ensenyar, tenim al cap un ADN cultural, una herència familiar i la de l’Eva és molt pesant", recalca.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

Lafebre tenia clar que volia que el còmic transcorregués a la Barcelona que tan bé coneix, com un homenatge a "una ciutat d’una gran tradició literària, de Mercè Rodoreda Eduardo Mendoza i Manuel Vázquez Montalbán". De fet, un dels seus referents ha sigut el mític detectiu d’aquest últim, Pepe Carvalho: "És gènere negre amb escenes de pura comèdia fregant l’absurd, igual que Agatha Christie utilitza to jovial davant un crim i té protagonistes extravagants com Poirot i Miss Marple".

El final deliberadament obert de Soc el seu silenci li dona la possibilitat de "revisitar el personatge" en un futur, tot i que ara treballa en dos guions i un projecte d’animació. Lafebre publica des de fa 15 anys sempre primer al mercat francobelga. "La meva editora belga és fantàstica. Prioritzo el factor humà. De jove tenia clar que si volia dedicar-me al còmic havia de fer la maleta i anar a Bèlgica o França. Mai ho he viscut com un drama sinó com una cosa que m’obliga a apel·lar a un lector universal".