Rigor i compromís amb la cultura

"La ràdio em fascina perquè és com el mirall de l’ànima. No necessita focus ni maquillatge. Necessita i contagia bàsicament espontaneïtat i veritat". Amb aquestes paraules, Anna Pérez Pagès parlava del mitjà a què va dedicar gran part de la seva carrera, però també la defineixen a ella, una periodista cultural valenta, rigorosa com pocs i amb un enorme esperit crític, una dona entusiasta, vital i compromesa, que no es rendia mai. Aquest Dijous Sant, després de conèixer-se la seva prematura mort a causa d’un càncer que no li va donar opcions, el món de la cultura, però en especial el del teatre i la ràdio que tant va estimar, estan de dol.

Va ser la cara més visible del magazín cultural diari Àrtic de Betevé, que des del 2013 va dirigir i va presentar 9 anys i on les seves entrevistes a figures de tot l’espectre cultural van convertir en icona el sofà vermell on les feia. Fins que el febrer del 2022 Betevé va cancel·lar el consolidat i aplaudit programa. Àrtic queia víctima de les retallades, cosa que va generar una sonada contestació de l’ecosistema cultural i una allau de suport a Pérez Pagès i el seu equip. El setembre del 2022, la cadena estrenava un nou magazín cultural, Plaça Tísner. En els últims mesos, ella va ser coordinadora de continguts culturals de la cadena.

Ja quan era petita, tenia l’afany d’agafar un pal o una cullera i jugar a fer retransmissions informatives com si fos una precoç periodista radiofònica. Li anava "la cosa comunicativa". Sempre escoltava "molta, molta ràdio", deia. I d’aquí la vocació es va fer gran.

Incansable i audaç

A l’octubre escrivia un emotiu post a Instagram amb una foto de quan era una nena. "La nena de la foto no podia preveure que quan es fes més gran hi hauria una època en la qual el temps es pararia i seria empassada per una espècie de no-espai durant uns mesos, i just allà aprendria que l’únic lloc on es pot ser de veritat és aquí i ara".

Va estudiar Filologia Anglesa, Periodisme, i Dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre i es va diplomar en Arts Escèniques. Es va iniciar a COM Ràdio el 2000 i va dirigir i presentar el magazín Icult.com, en col·laboració amb EL PERIÓDICO. El 2008 va fer el salt a la televisió en el programa de llibres Qwerty de la mà de Joan Barril, a l’aleshores BTV, fent reportatges i entrevistes micròfon en mà.

Notícies relacionades

Delícies per ballar plorant

Leonard Cohen i ‘Hallelujah’, de la mística a l’orgasme

Va col·laborar amb diferents mitjans, entre els quals, el suplement Llibres d’EL PERIÓDICO i a Catalunya Ràdio. Tan incansable com audaç, va fundar Mipiatxe, productora de continguts en xarxes. La va mantenir, amb el rigor i el braç fort amb què ho feia tot, 13 anys.

El 2020, va penjar a Twitter un poema de Mireia Calafell. "Dir-te adeu era això: / veure com cremen boscos / i ser jo tots els arbres". Els que la van conèixer se sentiran ara en aquests versos. I, com ella mateixa va escriure a Instagram, pensaran que, malgrat tot, "tornarem a ballar, tornarem a fer l’indi i continuarem estimant".