L’Iran i Beirut aterren al TNC

Un dels interessos de Carme Portaceli des que és al capdavant del Teatre Nacional de Catalunya ha sigut atraure produccions d’altres països. Aquesta primavera, del 5 al 7 d’abril, arribarà És, una premiada obra iraniana dirigida per Parnia Shams que mostra la realitat del seu país a través de l’aula d’una escola de dones, un espai important no només per desenvolupar el coneixement sinó també la solidaritat.

A més, a partir del 20 d’abril arribarà la primera edició de Barcelona Calling, un cicle que posarà el focus en creadors de diferents països mediterranis. Beirut, la capital del Líban, centra aquesta primera edició, que en el futur aspira a portar artistes palestins. "És una cosa que ja teníem planejada fer abans que esclatés la guerra", va destacar Portaceli en la presentació d’aquest interessant projecte.

Set espectacles en àrab

Barcelona Calling Beirut oferirà set espectacles en àrab subtitulats en català del 20 al 28 d’abril. "La censura et pot portar a la mort o a la presó en certs països. A l’Iran les dones no poden cantar", recorda Portaceli. "Són països amb unes circumstàncies tremendes, on, malgrat tot, la producció teatral és molt prolífica. Tots els artistes i companyies que veurem han fet de l’art una necessitat per a la societat", afegeix la directora, amb ganes de posar el focus en la creativitat del sud del Mediterrani.

Entre les set propostes figura, per exemple I hate theater I love pornography del col·lectiu Zoukak, que parla de la corrupció. El seu objectiu és utilitzar el teatre com a instrument de reflexió i com a eina contra la marginació.

D’aquesta companyia també es podrà descobrir Ghalia’s Miles, a través d’una lectura dramatitzada en català, a càrrec d’intèrprets locals dirigits per la directora i autora del text, Maya Zbib. Hanane Hajj Ali, destacada figura de l’escena libanesa, obrirà Barcelona Calling Beirut amb Jogging, una proposta en què sortir a córrer es converteix en un acte d’alliberament per a una dona en la cinquantena. I Ordalie, del performer Chrystèle Khodr, parla de l’esperança que vol posar fi al dramàtic cicle de destrucció i impunitat en el qual va entrar el seu país després de la Guerra Civil.

La dansa, la música i la pintura també reflectiran el sentir del Líban. The love behind my eyes, d’Ali Chahrour, explora amb un llenguatge inspirat en els mites àrabs una tràgica relació entre dos homes, un amor prohibit. I la música comptarà amb dos artistes molt diferents. D’una banda, Youmna Saba, resident a París, que indaga en el paral·lelisme en la cultura àrab entre la música clàssica i l’art visual. De l’altra, Renata, una artista underground de Londres d’origen libanès, oferirà una sessió de dj.

Amistats perilloses

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Tornant a És, l’obra iraniana que obrirà la primavera àrab al TNC, és important assenyalar que tot i que l’obra ha sigut aprovada pel Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica, es pot percebre una denúncia silenciosa sobre les regles imposades a les dones al seu país. La protagonista és una estudiant de Batxillerat de 16 anys que arriba a meitat de curs a un institut de Teheran on es fa amiga de la millor alumna de la classe. Però la seva relació desperta les suspicàcies de les seves companyes i de les autoritats.

A partir d’aquesta història, l’autora i directora mostra com cada alumna té, darrere la seva pròpia història, un rerefons que ajuda a entendre les seves reaccions. El text parteix de les pròpies experiències de la mateixa autora, així com les de les intèrprets que van estrenar l’obra tot just van acabar el batxillerat, el 2019, a Teheran. Des de la seva estrena, el muntatge ja s’ha vist en destacats teatres europeus.