▾ .com .cat
Oci i Cultura
Cine una mica vell i encartonat

Cine una mica vell i encartonat

Cine una mica vell i encartonat
1
Es llegeix en minuts
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Los niños de Winton és un cine d’un altre temps, i això se sent encara més en un moment en el qual pel·lícules com Anatomía de una caída, Pobres criaturas o La zona de interés, totes tres molt modernes de maneres diferents, porten la gent al cine. En part per contrast, el classicisme a tots els nivells (en la narració, en la direcció artística, en la posada en escena) pel qual aposta James Hawes fa que la seva pel·lícula se senti una mica vella i encartonada.

Centrada en la història real de Nicholas Winton, un empresari britànic que va salvar centenars de nens de morir en mans dels nazis traient-los amb tren de Txecoslovàquia, el film recrea aquest episodi històric d’una manera convencional i potser excessivament didàctica. La seva estructura en dos temps (passat i present), la seva proposta formal o la seva forma de dosificar els pics d’emoció no acullen cap misteri ni sorpresa. Tot i així, és indiscutiblement efectiu en el seu classicisme i claredat expositiva. També en el seu abast emocional. Hi juguen a favor una direcció competent, una direcció artística cuidada (la recreació de les diferents èpoques és versemblant, fins i tot elegant) i, sobretot, les seves interpretacions. Anthony Hopkins està formidable a la pell del Winton ancià, sobretot en les escenes més emblemàtiques.

Temes:

Nens Estrenes de cine Cine

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
  2. El Malecón El Barça es fa trampes
  3. Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
  4. El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
  5. La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil