Maria Jaume, ballar plorant per Mallorca

Es va donar a conèixer com a dolça cantautora propensa a la melancolia (Fins a maig no revisc, 2020), després va potenciar el seu perfil més pop (Voltes i voltes, 2022) i ara fa un gir cap a l’electrònica i les noves urbanitats que potser agafarà per sorpresa els seus seguidors. Maria Jaume no és de les que s’acomoden en un so. "La por de generar un rebuig és una cosa que et passa pel cap, però no pots regir-te per això perquè et tornaries boja", diu la cantant i compositora mallorquina a propòsit del seu nou àlbum, Nostàlgia airlines.

En realitat, el moviment no és tan brusc: és veritat que el disc fa lliscar trames de beats i estructures associades al pop urbà modern, però en aquest nou cançoner segueixen flotant sensacions de tristesa i enyorança. "Això sempre ha anat amb mi", indica l’artista. A partir del títol mateix, el disc ens adverteix d’un sentiment, la nostàlgia, que emana de "les coses no viscudes", la Mallorca dels anys 50 i 60 –"que m’explicaven els meus avis i que m’emociona"–, però també de realitats molt presents, com la desubicació derivada de viure entre l’illa presa pel turisme i una Barcelona "en la qual amb prou feines pots llogar una habitació".

Allà hi ha cançons com Cala Esquerdada 1964, que dispensa una "postal preciosista del que va ser i del que podria haver sigut" aquest enclavament mallorquí avui intensament construït, i Hotels, sol i platja, una peça en què es cola la veu de Pau Debon (Antònia Font) i que inclou també un sample d’un somrient vell èxit de Bonet de San Pedro, Sota el cel de Palma. "Ens feia gràcia ajuntar aquesta cançó sobre com era de guapa Mallorca llavors i com és de desastrosa ara", indica Maria Jaume, que parla en plural perquè hi inclou Lluís Cabot (fins fa molt poc membre del grup Da Souza, ja dissolt), productor i coautor de totes les cançons.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Si bé en altres temps feia sortir les cançons a força d’anar "jugant amb la guitarra", aquesta vegada el procediment ha sigut molt diferent i té a veure amb aquest diàleg amb Cabot a partir de beats i rodes d’acords disposades en loops. Aquest esquema deixa enrere l’equació tradicional d’estrofes, pont i tornada. "Era un repte, perquè això d’agafar dos acords i anar repetint-los en un loop semblava que era massa fàcil i que no estava bé, però ja no ho veig així", assenyala. "Que una cançó s’aguanti amb dos acords, que tingui dinàmiques i que hi passin coses potser és més complicat que la composició amb una bona colla canvis harmònics".

Anant encara una mica més lluny, Maria Jaume s’ha acostat al reggaeton en temes com Super mala pinta (amb Renaldo & Clara) o el molt sensual Ella sempre crema. ¿Una línia vermella? "No sé per què hauria d’alarmar. Atacar el reggaeton per cutre o masclista és fàcil i sempre es fa des d’un lloc de privilegi. Presentada en societat després de guanyar, el 2019, el concurs Sona 9, ara es veurà en una posició més exigent si és possible en els concerts (el 22 de març a l’Auditori de Girona, el 10 d’abril a l’Apolo), deixant de banda la guitarra –"un escut"– i enfrontant-se al públic amb una altra actitud, micro en mà. "És un repte. Sempre m’ha agradat fer xous".