La policia ‘anticercatresors’

La Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra s’encarrega de tots els delictes relacionats amb el llegat cultural, artístic i històric, com, entre d’altres, espolis en jaciments arqueològics, falsificacions d’art, danys contra béns protegits i estafes amb simulacions d’obres o de peces antigues.

Té la seva seu al complex central dels Mossos d’Egara, des d’on els agents que formen la unitat realitzen una recerca constant de possibles irregularitats que afectin el patrimoni català. I és que, igual que els arqueòlegs tenen paciència per desenterrar qualsevol vestigi, els policies han de rastrejar indicis d’irregularitats, tot i que ara la majoria estan a internet i a les xarxes socials.

En declaracions a aquest mitjà, el sergent José Luis Ulloa, responsable de la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos, explica que abans havien d’anar a antiquaris o locals de subhastes per comprovar l’autenticitat d’algunes obres davant una denúncia. Ara fan molt ciberpatrullatge, ja que les subhastes es fan per internet, però també hi ha molts portals web, tant especialitzats de col·leccionistes els quals s’ofereixen peces històriques o artístiques.

12.000 zones protegides

«Hi ha èpoques en què la gent surt més al camp i tenim problemes d’espoliadors, persones que amb un detector de metalls busquen objectes, moltes vegades en jaciments arqueològics o paleontològics, que són zones protegides, i això és delicte. Hi ha qui ho fa sense coneixement i qui se salta la normativa a propòsit», destaca Ulloa, que afegeix que tant efectius dels Mossos com d’Agents Rurals solen patrullar per aquestes zones per evitar aquests saquejos.

Catalunya compta amb 12.000 zones patrimonials protegides, tant terrestres com marítimes, una xifra que dificulta la protecció. No obstant, els agents solen actuar en casos de reincidència en un mateix punt, com un jaciment que és espoliat en diverses ocasions. Llavors munten un dispositiu de control, que inclou investigar els vehicles que passen per la zona, i comencen amb un rastreig per veure si identifiquen possibles peces robades.

Ulloa recorda que si et trobes un objecte que pot tenir interès històric o artístic, per exemple una moneda antiga, mentre camines pel bosc, tens 24 hores per comunicar-ho a l’Administració, com un ajuntament o la policia local, ja que, en cas contrari, et podrien imposar una sanció. Però si entres en una zona protegida, com un jaciment, i te n’emportes objectes, es tractaria d’un delicte contra el patrimoni històric, que en alguns casos està castigat amb penes de fins a 3 anys de presó.

Segons dades del Portal de Transparència dels Mossos, l’any passat es van registrar a Catalunya 39 denúncies per delictes contra el patrimoni històric, un 25,8% més que els 31 casos del 2022. Ulloa recorda que «aquí hi ha molt material arqueològic, ja que han passat moltes civilitzacions», i afegeix que cada comunitat té la seva pròpia normativa de preservació del patrimoni, tot i que van totes «en el mateix sentit», però que les legislacions d’altres països poden ser diferents.

Estafes artístiques

Les investigacions en qüestions de delictes d’estafes relacionades amb el patrimoni històric, com una falsificació artística, solen durar diversos mesos. «Necessitem acreditar si les obres d’art són originals o falses, i per a això necessitem tenir la certificació d’autenticitat de la peça per part de fundacions, empreses o museus, que triga un temps», explica el sergent.

En aquest sentit, aquestes actuacions poden començar amb denúncies d’entitats que tenen els drets d’algun artista o amb el rastreig per la xarxa, ja que les subhastes es fan per internet. Allà poden veure els objectes a subhastar, malgrat que els solen enviar el catàleg d’obres prèviament.

Els Mossos tenen una comunicació constant amb el sector de l’art i de les antiguitats per prevenir qualsevol pràctica delictiva i garantir les bones pràctiques dels professionals. D’aquesta manera, poden rastrejar millor qualsevol objecte fraudulent, robat o espoliat. A més, reben moltes denúncies de particulars que els alerten de possibles vendes irregulars o sospitoses.

No només internet i les xarxes socials provoquen un canvi en el rastreig de peces patrimonials. Un altre dels seus efectes és l’augment dels imitadors de cercatresors, persones que tenen canals en diverses plataformes en les quals expliquen com es desplacen a zones concretes per aconseguir objectes arqueològics. «Hi ha molta ciència-ficció en aquests vídeos», explica el sergent Ulloa, que assegura que es veu com troben diverses monedes o joies antigues en poc temps, tot i que solen preparar l’escenari i editar les imatges amb l’objectiu d’aconseguir seguidors.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

El problema és quan apareixen seguidors que van amb detector de metalls a buscar objectes i cometen un delicte a l’entrar en zones protegides, com les que apareixen al Geoportal de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Altres casos amb què es troben, com el que va passar a les Terres de l’Ebre fa unes setmanes, són espolis en excavacions arqueològiques, ja que aprofiten quan no hi ha ningú per entrar-hi i emportar-se’n objectes, tot i que no estiguin desenterrats.

A més de perdre la informació sobre el passat que ens podria donar l’objecte espoliat, la pràctica causa un mal irreparable en el jaciment, ja que, d’aquesta manera, no es pot estudiar d’una forma científica. Per això, aquesta unitat policial treballa perquè puguem continuar buscant respostes en el llegat històric dels nostres avantpassats.