El virtuós Britten de Hadelich

Després de la seva tornada per un dia al Palau la setmana passada, la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va tornar a la seva seu per començar els seus concerts commemoratius dels 25 anys de la inauguració de l’Auditori. La vetllada va oferir un programa en el qual es barrejava una obra capital del gran repertori romàntic, una altra de ple segle XX i una mirada a la creació actual.

Va arrencar aquest ampli menú amb l’estrena absoluta d’un fragment d’un encàrrec efectuat per l’Auditori al compositor Oriol Saladrigues Utopia. Segons s’informava en el programa de sala, dels 33 moviments que formaran l’obra en la seva versió definitiva, en aquesta ocasió s’han pogut conèixer només sis de les seves parts. Obra fragmentària, aquest avançament (d’uns 10 minuts de durada) va presentar estructures i idees musicals molt variades, i va aportar un llenguatge refrescant i nou. Saladrigues, que fa una música que s’identifica sobretot per l’aplicació de noves tecnologies –és el director artístic del Festival Mixtur de Barcelona–, concep el seu Utopia com un puzle musical que descriu la seva particular reflexió sobre la creació artística. Concebuda per a gran orquestra simfònica, proposa paisatges sonors atmosfèrics i sintètics, de rítmica impossible i, en aquest cas (o en aquesta suite), no es va optar per solucions electròniques. Superposicions de material i de tímbrica, unides a forts contrastos, van acabar de perfilar una obra tant àcida i aspra com inquietant i suggerent. Ludovic Morlot la va tractar amb carinyo i l’OBC va respondre gairebé sempre amb nitidesa, i va fer un gran treball davant una composició que representa un repte per als seus intèrprets.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Del cada vegada menys programat compositor britànic Benjamin Britten es va interpretar una de les seves obres de joventut, el seu Concert per a violí, op. 15, comptant amb Augustin Hadelich com a solista d’aquesta obra estrenada el 1940 a Nova York pel violinista català Antoni Brosa. Hadelich va imposar una lectura carregada d’expressivitat, d’afinació prodigiosa (¡quina cadenza!) i de fraseig sempre equilibrat, molt ben secundat per una OBC entregada, que va firmar un vivace brillant.

Després d’una melancòlica propina del solista, ja en la segona es va escoltar una extravertida versió de la Quarta Simfonia de Brahms, obra de repertori que va mostrar el bon moment que viu el conjunt català.