Disney+ estrena una ambiciosa sèrie sobre els atemptats de l’11-M

Quatre dies abans del 20è aniversari de l’11-M ha arribat a les pantalles Nos vemos en otra vida (Disney+), minisèrie de Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo (Crematorio, La zona) basada en la novel·la periodística escrita per Manuel Jabois a partir de la seva entrevista amb l’asturià Gabriel Montoya Vidal, l’únic menor implicat en els atemptats que van acabar amb la vida de 191 persones i condemnat finalment a sis anys d’internament i a cinc de llibertat vigilada per transportar part dels explosius utilitzats pels terroristes.

"El fet que el primer condemnat per l’atemptat terrorista més gran en terreny europeu fos un noi de 16 anys d’Avilés, deixa una mica gelat", explica en conversa telefònica el guionista Alberto Sánchez-Cabezudo. "Mirar una cosa tan gran des d’una cosa tan petita, una història de barri, ens semblava una manera molt particular d’abordar el tema. Vam estar un temps darrere de la novel·la de Jabois". Després que se’ls escapolissin els drets dos cops, el tercer va ser el definitiu, però després els va costar un any saber com enfocar un tema tan delicat. "Una vegada vam trobar la forma i l’estructura, vam proposar la idea i de seuida vam rebre la llum verda de Disney."

Protagonista incòmode

Una estructura en tres temps permet no només mostrar el que es va fer, sinó confrontar els personatges amb les conseqüències. L’acció arrenca tres mesos després dels atemptats, quan l’adolescent Gabriel, aquí amb l’àlies Baby (interpretat pel debutant Roberto Gutiérrez), creu que s’ha salvat de la justícia. S’equivoca. "No entrem en la trama sense dir cap on anem", assenyala el sempre notable director Jorge Sánchez-Cabezudo. "No és una història de redempció." Primer veiem l’arrest i, ja després, com va començar tot: uns convulsos orígens familiars i socials i una trobada fatídica amb el miner José Emilio Suárez Trashorras (Pol López), que comença passant-li haixix perquè el vengui. "El que jo no sabia era d’on venia aquella droga, ni el que estava pagant", diu la veu en off. "¿Què sabia jo d’atemptats?"

Els creadors de la sèrie es van imposar un discurs moral en la imatge. "Estem més pròxims a Som més a prop d’ell quan no en sap res", diu Jorge. "A mesura que avança la història i veiem que el personatge no se’n penedeix, anem prenent distància. A nivell de càmera, segons passen els anys, es va quedant ancorada, els plans ja no es mouen... El món s’ha aturat".

A banda d’explicar com es va arribar a l’11-M, Nos vemos en otra vida s’acosta també al dolor que van causar els atemptats. No hi ha imatges de trens i sang, però sí que es té molt en compte la perspectiva de les víctimes. "Al doumentar-nos sobre el tema, vam veure els testimonis en el macrojudici del 2007 i ens van esglaiar", diu Alberto. "Vam pensar que la millor manera d’explicar l’11-M era donant veu a les víctimes, que elles posessin paraules al que va passar aquell dia. No vam comunicar la sèrie fins que vam poder parlar amb aquelles persones, les que apareixen al capítol cinc".

Un deure necessari

Vint anys després, ¿està preparada la societat espanyola per reviure aquest trauma des de la ficció? Segons Jorge, una sèrie com Patria o una pel·lícula com Maixabel demostren que no només es poden abordar traumes nacionals, sinó que s’ha de fer. "Parlar-ne, fer-ho amb rigor, és necessari. Això dona sentit al nostre treball". Per Alberto és una qüestió de memòria històrica: "S’ha d’explicar perquè en aquest país s’oblida tot molt fàcilment, sobre tot allò relacionat amb el terrorisme".

Fa gairebé dues dècades que els Sánchez-Cabezudo són testimonis i actors clau de l’evolució de les sèries espanyoles. Jorge va dirigir cinc dels 13 episodis de Desaparecida (2007-2008), producció de Bambú que va desestabilitzar les convencions de la ficció generalista amb càrregues d’estilització i torbació. Part de l’equip de la sèrie va ajudar els germans a fer la seva famosa adaptació de Crematorio (2011), la novel·la de Rafael Chirbes.

Notícies relacionades

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Un Primavera Sound en el batxillerat

Més tard, el 2017, va arribar l’encara més ambiciosa a nivell cinematogràfic, tensa però pacient, La zona (Movistar Plus+), amb Eduard Fernández com a inspector de policia que investiga un crim comès a la zona d’exclusió d’un accident nuclear. Per desgràcia, només va durar una temporada.

Segons Jorge, es van ajuntar "moltes coses", com que la història no demanava continuació: "El que fem nosaltres, al final, són minisèries. Els nostres personatges tenen un arc molt marcat. A La zona li va passar una mica això: era molt difícil tornar a començar la sèrie quan ja havíem resolt l’arc del personatge".