Diàleg entre Joan Fontcuberta i Schubert al Liceu

El coliseu líric de la Rambla estrena demà el seu cicle de ‘lieder’ amb un ‘Winterreise’ esquitxat amb imatges del prestigiós fotògraf català.

Diàleg entre Joan Fontcuberta i Schubert al Liceu

abril rocamora

2
Es llegeix en minuts
abril rocamora

La fotografia és el resultat de tota una evolució en la consciència social. En paraules de Joan Fontcuberta, "transmet la seva subjectivitat a partir d’un element mecànic". Les fotografies tenen aquest efecte màgic, ens acompanyen en un simple tros de paper que portem guardat a la cartera. Són capaces de reemplaçar una persona que ja no hi és, però que es manté dins d’aquests químics que componen la imatge.

El Liceu de Barcelona estrena demà Winterreise (El viatge d’hivern), un cicle de lieder (obres líriques breus) compost per Franz Schubert sobre poemes de Wilhelm Müller. Aquest viatge d’hivern transcorre a partir d’un personatge que només podrà trobar el seu descans final a través de la mort i la seva agonia personal. En aquesta ocasió, el fotògraf català Joan Fontcuberta contribueix amb la seva narrativa fotogràfica a mostrar, sense intenció d’enfosquir els altres elements, la desaparició de la realitat interior del protagonista. L’artista mostra breus pistes sobre les idees del mélangisme, la foscor i la tristesa per conduir l’espectador a través dels records que es van diluint.

Per fer-ho, compta amb imatges degradades: fotos antigues que han perdut la seva composició orgànica pel pas del temps. Aquest element, el temps, forma l’eix central de l’obra. El personatge pateix un deteriorament de la memòria i no sap amb certesa si allò que ha vist és real o, en canvi, culpa de la seva memòria degradada.

La part més humana

Notícies relacionades

Fontcuberta ha afrontat el projecte des de la seva part més humana. Experiències pròximes amb l’Alzheimer l’han impulsat a transmetre el seu dolor a l’obra. Amb una pantalla al fons de l’escenari, l’espectador veu aquestes imatges que ha buscat i fotografiat partint del respecte absolut a l’obra original. Per a l’espectador és necessari establir una sèrie de codis per desxifrar què expliquen aquestes imatges, pistes que es troben en el programa del concert.

La projecció està composta per dos tipus de produccions fotogràfiques, unes més naturals i d’altres que qualifica com a vaporoses, i que formen "una cal·ligrafia de l’oblit", explica Fontcuberta. Winterreise compta amb més elements. Per exemple, Susanna Rafart ha compost una sèrie de poemes que van apareixent durant l’acte i que en si mateixos representen part del procés que està fent la persona durant aquest viatge. Aquest Alzheimer que mostra una relació fragmentada amb la realitat, que s’explica des de la música, la fotografia, els poemes...