L’odissea d’un nen migrant

Fa més de 30 anys ens vam emocionar amb les penalitats d’aquell nen italià, Marco, que va travessar l’oceà per buscar la seva mare migrant. El va crear l’escriptor Edmondo de Amicis en ple segle XIX. El que no podia imaginar aquell autor, ni els espectadors televisius dels 70, és que aquesta penúria lluny de ser una vivència del passat feliçment superada continuaria viva fins als nostres dies.

Marco es diu avui Javier Zamora, poeta salvadorenc de 33 anys que va ser un de tants nens de Centreamèrica i d’encara més avall llançats a travessar la gran frontera física i mental, la que divideix els Estats Units de Mèxic, i ho van fer sense acompanyament familiar. Zamora tenia el 1999 nou anys i l’odissea –ell la va viure com una aventura i així ho explica des de la perspectiva ingènua del nen que era– la relata en primera persona sense valoracions ni reflexions polítiques, amb l’ànim meravellat davant aquest ample món que desconeixia, sense que això eliminés la por, el perill real a què es va enfrontar amb precaris viatges en llanxa, guàrdies fronterers de dubtosa ètica i tòrrids trajectes al desert de Sonora, en el qual va estar a punt de morir.

Solito (Periscopi / Random House), les memòries escrites en anglès amb títol en espanyol, expliquen aquesta peripècia. Segueixen el camí del petit des de la casa dels seus avis en un poblet del Salvador, passant per Guatemala i Mèxic fins als EUA a la recerca dels seus pares que van fer la mateixa ruta anys abans fugint de la Guerra Civil salvadorenca, ha seduït els lectors nord-americans, Oprah Winfrey inclosa, i arriba ara per omplir un buit: parlar d’aquests menors no acompanyats des de la pròpia experiència.

"Estava molt enfadat perquè aquesta història només ha sigut explicada per periodistes, novel·listes o polítics més o menys pròxims als fets, però mai pels quals veritablement l’hem patit", assegura l’autor que pot enorgullir-se d’haver estudiat com a becari a les més il·lustres universitats nord-americanes com Stanford i Harvard i d’haver posat a caminar la seva vocació com a escriptor gràcies als tallers d’escriptura 826 València, que l’escriptor Dave Eggers va posar en marxa dirigit a adolescents en perill d’exclusió.

Escriptura terapèutica

El llibre va sorgir per a Zamora com una forma de curació arran dels exercicis imposats pel seu terapeuta que el va comminar a tornar a recordar aquells dies: "Jo havia intentat oblidar tot allò i a més els meus pares sempre em van aconsellar que no en parlés. Vaig arribar fins i tot a mentir als meus amics dient que havia nascut als EUA. Així que aquesta ferida, aquest mal, es va fer cada vegada més gran al meu interior". Hi cal afegir que la sensació d’estar en perill real no es va acabar en terres americanes, un sense papers mai està tranquil amb si mateix. "Durant 12 anys vaig viure l’angoixa que si em parava la policia em podrien deportar al meu país, que llavors era el més violent del món". No va ser fins als 21 anys que va obtenir l’estatus de protecció temporal, que no li permet ser ciutadà de ple dret ni votar, però sí tornar a veure els seus avis de tant en tant.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Quan l’autor va començar a escriure aquest llibre el 2019 amb una voluntat íntima –"mirava d’explicar-me a mi mateix, no als altres, com havia fet fins aleshores intentant convèncer-los a base d’excel·lència acadèmica"–, no imaginava el poder que irradiaria aquest llibre com a il·lustració humanista dels perills reals a què s’enfronten els migrants, inclosos els menors. El 2017 es va parlar molt dels menors no acompanyats als quals es recloïa en gàbies. Ell molt abans també va estar en una: "Em va molestar que la premsa parlés d’això com si fos una cosa nova. Jo sé de gent que va estar engabiada en els 80. Això ha passat, passa i segur que torna a passar".

No és estrany que, a més d’aquest llibre que convida a pensar si el creuament de fronteres a la recerca d’una vida millor és un crim o no, Zamora hagi dedicat els seus esforços al suport dels emigrants al desert de Sonora amb Salvavisión, una organització que ha creat un alberg just a la zona entre Nogales i Yuma, on el petit Javier, sense aigua, gairebé acaba els seus dies. "La situació actual és molt pitjor que la que jo vaig viure perquè en el 99 els càrtels de la droga encara no s’havien adonat que la immigració podia proporcionar-los diners i ara, a més, aquesta és una zona de tràfic amb molta violència afegida".