Honor a Scorsese a la Berlinale
El director de ‘Taxi driver’ va rebre ahir un Os d’Or en reconeixement a la seva gloriosa carrera cinematogràfica. «Fa molt que vaig aprendre que creure’m els elogis em pot fer molt mal», va assegurar.
"Els festivals de cine tenen la responsabilitat de prestar atenció a les noves veus i als nous talents, i a pel·lícules capaces d’afectar la nostra manera de pensar en la vida i en les persones que ens envolten, i la de comportar-nos, i també serveixen per fer que el món sigui més petit, que les persones i les seves respectives cultures connectin les unes amb les altres". Qui diu això és Martin Scorsese, que de festivals de cine en sap bastant perquè fa mig segle que els visita i perquè, podria dir-se, ha fet història en els que actualment continuen sent els tres més importants: gràcies a una de les seves obres mestres Taxi driver (1976), en el de Cannes va obtenir la Palma d’Or a la millor pel·lícula, el guardó cinematogràfic més prestigiós que existeix; dues dècades després, el 1995, la Mostra de Venècia li va concedir un Lleó d’Or honorífic, i des d’ara, a més, el director novaiorquès també tindrà a la seva vitrina un Os d’Or en reconeixement a una carrera que de moment suma més de sis dècades i una trentena de llargmetratges.
Si és cert el que ell mateix va comentar ahir hores abans de recollir el premi sobre l’escenari del Berlinale Palast, Scorsese dona a aquests premis i honors una importància relativa. "Mai hi he pensat", va confessar quan li van preguntar si algun cop reflexiona sobre tots els èxits que la seva filmografia i el seu cognom representen. "O suposo que sí que ho feia quan era més jove i estava més ple que ara d’ego i ambició; el cert és que un mai perd l’ambició, però, pel que fa a l’ego, sí que és important intentar treure-se’l de sobre, perquè pot arribar a ser un obstacle. Fa molt que vaig aprendre que creure’m els elogis em pot fer molt mal".
Testimoni de primera mà
Historiador a més de director, i cinèfil empedreït entregat a la conservació i restauració de pel·lícules clàssiques, Scorsese ha sigut testimoni de primera mà de bona part dels canvis que l’àmbit cinematogràfic ha afrontat al llarg de la seva història i especialment a causa del veloç desenvolupament tecnològic que ha tingut lloc en els últims anys, i per tant la seva opinió sobre les profecies que auguren la mort imminent del cine és especialment valuosa. "No crec que el cine estigui morint", ha afirmat amb relaxada rotunditat. "S’està transformant, i això no és motiu d’alarma, perquè, al cap i a la fi, ningú va dir que el cine hagués de ser sempre la mateixa cosa. Les condicions tècniques han canviat molt ràpid i amb gran exhaustivitat, però la responsabilitat de mantenir viva la creativitat continua estant a les mans dels talents individuals, ja sigui a través d’una pel·lícula o d’una sèrie de televisió de diversos episodis o de TikTok. No hauríem de deixar que la tecnologia ens espanti o ens marqui el camí que cal seguir, hauríem de marcar-lo nosaltres". Va reconèixer, en tot cas, que presta una atenció limitada a les ficcions que es produeixen i s’estrenen en l’actualitat. "Tinc 81 anys, així que per a mi el temps és un bé cada vegada més preciós i he de ser molt selectiu a l’hora d’escollir el cine davant el qual m’assec", va dir abans d’esmentar Vidas pasadas, de Celine Song, i Perfect days, de Wim Wenders, com a exemples de pel·lícules de l’any passat que ha vist.
Scorsese podria parlar de cine durant hores sense necessitat de respirar mentrestant, i va estar bona part de la seva trobada amb els periodistes deixant-ho clar malgrat els intents de molts d’aquests de desviar el focus cap a assumptes més mundans. ¿Quins han sigut els millors 30segons de la seva vida?, li va preguntar algú, probablement amb malícia. "Un anunci de mig minut que vaig rodar per a Giorgio Armani en els anys 80, sobre un noi i una noia que parlen en una habitació i s’ensenyen l’un a l’altre el seu idioma respectiu", va respondre.
"És cert que gairebé totes les lasanyes són bones, però la de la meva mare és extraordinària", va contestar a una pregunta gastronòmica poc després, i abans que un periodista búlgar decidís prendre la paraula per imitar Jack Nicholson a Infiltrats (2006) –l’únic llargmetratge de Scorsese fins ara guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula, al qual Los asesinos de la luna podria sumar-se d’aquí unes setmanes, amb molt poc èxit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- El pacte del PSOE i Junts sobre immigració s’encalla en els NIE
- El cas Begoña Gómez
- Macron busca trencar la unió d’esquerres per formar govern