Honor a Scorsese a la Berlinale

Si és cert el que ell mateix va comentar ahir hores abans de recollir el premi sobre l’escenari del Berlinale Palast, Scorsese dona a aquests premis i honors una importància relativa. "Mai hi he pensat", va confessar quan li van preguntar si algun cop reflexiona sobre tots els èxits que la seva filmografia i el seu cognom representen. "O suposo que sí que ho feia quan era més jove i estava més ple que ara d’ego i ambició; el cert és que un mai perd l’ambició, però, pel que fa a l’ego, sí que és important intentar treure-se’l de sobre, perquè pot arribar a ser un obstacle. Fa molt que vaig aprendre que creure’m els elogis em pot fer molt mal".

Testimoni de primera mà

Historiador a més de director, i cinèfil empedreït entregat a la conservació i restauració de pel·lícules clàssiques, Scorsese ha sigut testimoni de primera mà de bona part dels canvis que l’àmbit cinematogràfic ha afrontat al llarg de la seva història i especialment a causa del veloç desenvolupament tecnològic que ha tingut lloc en els últims anys, i per tant la seva opinió sobre les profecies que auguren la mort imminent del cine és especialment valuosa. "No crec que el cine estigui morint", ha afirmat amb relaxada rotunditat. "S’està transformant, i això no és motiu d’alarma, perquè, al cap i a la fi, ningú va dir que el cine hagués de ser sempre la mateixa cosa. Les condicions tècniques han canviat molt ràpid i amb gran exhaustivitat, però la responsabilitat de mantenir viva la creativitat continua estant a les mans dels talents individuals, ja sigui a través d’una pel·lícula o d’una sèrie de televisió de diversos episodis o de TikTok. No hauríem de deixar que la tecnologia ens espanti o ens marqui el camí que cal seguir, hauríem de marcar-lo nosaltres". Va reconèixer, en tot cas, que presta una atenció limitada a les ficcions que es produeixen i s’estrenen en l’actualitat. "Tinc 81 anys, així que per a mi el temps és un bé cada vegada més preciós i he de ser molt selectiu a l’hora d’escollir el cine davant el qual m’assec", va dir abans d’esmentar Vidas pasadas, de Celine Song, i Perfect days, de Wim Wenders, com a exemples de pel·lícules de l’any passat que ha vist.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Scorsese podria parlar de cine durant hores sense necessitat de respirar mentrestant, i va estar bona part de la seva trobada amb els periodistes deixant-ho clar malgrat els intents de molts d’aquests de desviar el focus cap a assumptes més mundans. ¿Quins han sigut els millors 30segons de la seva vida?, li va preguntar algú, probablement amb malícia. "Un anunci de mig minut que vaig rodar per a Giorgio Armani en els anys 80, sobre un noi i una noia que parlen en una habitació i s’ensenyen l’un a l’altre el seu idioma respectiu", va respondre.

"És cert que gairebé totes les lasanyes són bones, però la de la meva mare és extraordinària", va contestar a una pregunta gastronòmica poc després, i abans que un periodista búlgar decidís prendre la paraula per imitar Jack Nicholson a Infiltrats (2006) –l’únic llargmetratge de Scorsese fins ara guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula, al qual Los asesinos de la luna podria sumar-se d’aquí unes setmanes, amb molt poc èxit.