L’exèrcit secret de Churchill

Amazing Améziane relata al còmic ‘Mata nazis’ la història del conegut com a Ministeri de la Guerra sense Cavallers, que amb el creador de James Bond, Ian Fleming, dirigint missions i els actors Christopher Lee i David Niven a les seves files, va lluitar per aconseguir la fi de Hitler

El cineasta Guy Ritchie estrenarà a l’abril una pel·lícula també basada en els fets reals

La fascinant Christine Granville va ser l’espia favorita del ‘premier’ britànic

LÍDER  3 Winston Churchill va presidir el Govern durant la segona guerra mundial i es va convertir en el líder que va faltar al país als anys 30.

LÍDER 3 Winston Churchill va presidir el Govern durant la segona guerra mundial i es va convertir en el líder que va faltar al país als anys 30.

3
Es llegeix en minuts
a. a.

Durant la Segona Guerra Mundial, abans de posar-se a escriure sobre James Bond, Ian Fleming va ser l’arquitecte de moltes de les missions de l’ultrasecret SOE (Special Operative Executive), més conegut com el Ministeri de la Guerra sense Cavallers, un exèrcit a l’ombra creat pel premier britànic Winston Churchill per desestabilitzar la rereguarda de Hitler. A les seves files van treballar Christopher Lee –abans d’enfundar-se els ullals de Dràcula– o la valenta, bonica i fascinant espia polonesa Christine Granville, les armes favorites de la qual eren el punyal i les granades. Tots lluitant contra el Tercer Reich a base de sabotatges, atemptats, assassinats selectius i operacions encobertes en territori enemic.

És la història real que revela al còmic Mata nazis (Flow Press) el francès Amazing Améziane. Com ho defineix el dibuixant, en al·lusió a la pel·lícula de Tarantino del 2009, "són els maleïts bastards de Churchill, però aquí és tot veritat".

No va ser fins al 1990, quan es van començar a desclassificar els arxius de la guerra, que va sortir a la llum l’existència del SOE, una història que a l’abril arribarà també al cine dirigida per Guy Ritchie i interpretada per Henry Cavill, Freddie Fox i Eiza González.

Améziane, del qual Flow Press ja va publicar la seva trilogia de Muhammad Ali, Miss Davis i Big Black, utilitza pinzellades de ficció sobre el sucós relat. "¿Complots per assassinar Hitler i els seus alts caps? Ho tinc. ¿Una banda de jueus assedegats de venjança i disposats a enfundar-se l’uniforme de les SS per matar la quantitat de persones més gran darrere les línies enemigues? També ho tinc. ¿Dones espies amb un valor sense igual que van portar a terme missions que cap home hauria pogut i sense despullar-se? Es diu Christine Granville...", diu en el pròleg.

Aquesta agent britànica era l’espia favorita de Churchill. Entre els seus èxits, detalla el còmic, Granville va enganyar els membres de la Gestapo que vigilaven dos agents del SOE capturats en una presó alemanya, que havien d’executar hores després, i va aconseguir alliberar-los. No obstant, el seu final va ser menys èpic: el 1952, un pretendent obsessionat i repudiat la va apunyalar fins a la mort.

El SOE va reclutar novel·listes. "Necessitaven persones cultivades, capaces d’abordar les situacions de manera diferent", explica Améziane. Entre aquests va destacar Ian Fleming, que va dirigir moltes missions i que de l’experiència atresorada va acabar nodrint la seva incombustible saga Bond. Fins i tot la famosa Secció Q, que a les novel·les de l’agent 007 es dedica a inventar tota mena d’armes i gadgets per als espies britànics, va existir en realitat abans en el Ministeri de la Guerra sense Cavallers.

Aquest exèrcit secret també va recórrer a intèrprets i gent del món de l’espectacle. Mai va parlar del seu passat en el SOE Christopher Lee, complint al peu de la lletra el compromís firmat que instava tots els implicats a mantenir la boca tancada. Tot i que alguna picada d’ullet va llançar l’actor en el rodatge d’El senyor dels anells, on interpretava el malvat mag Saruman, que havia de rebre una punyalada. Al director, Peter Jackson li va dir: "¿Saps com se sent un quan l’apunyalen? Jo sí que ho sé".

Notícies relacionades

També dos actors més van estar implicats. Anys després coincidirien en el repartiment d’Els canons de Navarone. Van ser David Niven i Anthony Quayle. Tot i que aquest últim no es va resistir a publicar, a Iugoslàvia, la seva experiència en el SOE, això sí, camuflant-la com a ficció i canviant noms.

L’assassinat de l’SS nazi Reinhard Heydrich, un dels artífexs de la Solució Final, va ser una de les missions més sonades. L’atemptat contra el seu cotxe el va perpetrar, amb èxit, un comando de txecs ajudats per la resistència. No obstant, van morir en una numantina resistència després de ser acorralats a Praga i les represàlies de Hitler van ser brutals aniquilant els 400 habitants del poble txec de Lídice. Entre els objectius no aconseguits del SOE va estar aconseguir una màquina Enigma per intentar descodificar els missatges del Tercer Reich, en l’operació va participar el matemàtic Alan Turing, que al final sí que acabaria desxifrant les comunicacions nazis.