‘La societat de la neu’ es corona amb una allau de Goya

Més enllà del repartiment de premis, la gala dels Goya, celebrada aquest any al recinte firal de Valladolid, serà també recordada per la fermesa amb què alguns dels participants van elevar la veu per condemnar l’existència de comportaments abusius i masclistes en el cine espanyol i per reclamar la implicació de tot el sector (homes i dones) en l’erradicació d’aquestes conductes. "Aquí, en el cine, també se acabó", van proclamar Ana Belén i Los Javis, presentadors de la funció, tot just començar una cerimònia que van conduir amb agilitat, encant i un punt de sa desgavell.

Hi va haver també arengues per demanar més diversitat racial en el cine espanyol, a favor de la "pau per a Palestina", en defensa del sector cultural a l’Argentina, en contra de la prostitució, d’alerta davant la crisi climàtica i fins i tot un "visca la pagesia" així, en català. Res que pogués pertorbar gaire les autoritats presents, encapçalades pel president del Govern, Pedro Sánchez.

Pel que fa als premis majors, l’Acadèmia es debatia aquest any entre donar un reconeixement a la candidatura a l’Oscar de La societat de la neu, rendir un homenatge tardà a un cineasta essencial com Víctor Erice en la seva tornada al cine o apostar per la veu nova, femenina i independent d’Estibaliz Urresola i les seves 20.000 espècies d’abelles, que partia com la pel·lícula amb més nominacions (15, de les quals només en va guanyar tres). Dir que La societat de la neu es va menjar els seus rivals seria un acudit de pèssim gust, però ja està escrit.

Com era previsible, la pel·lícula de Bayona, una gran producció que eleva el sostre industrial del cine espanyol i va camí de ser el film no parlat en anglès més vist de Netflix, va arrasar en les categories considerades tècniques (es va emportar els guardons de millor muntatge, millor fotografia, millor so, millors efectes especials, millor direcció de producció, millor disseny de vestuari i millor maquillatge i perruqueria, apartat en el qual també aspira a l’Oscar) i es va fer així mateix amb els premis al millor actor revelació (Matías Recalt) i a la millor música original per la partitura del nord-americà Michael Giacchino. Afegits als de pel·lícula i director, un total de 12 Goya que la van convertir en la cinta més premiada de la nit, a molta distància de la segona.

Intèrprets

En l’apartat d’interpretacions, el català David Verdaguer va fer bons els pronòstics i es va emportar el premi al millor actor protagonista per la seva precisa i subtil interpretació del còmic Eugenio en Saben aquell. Tampoc va ser inesperat el triomf com a millor actriu principal de Malena Alterio per la seva complexíssima composició en Que nadie duerma, al paper d’una informàtica a l’atur (i enamorada) que es fa taxista. José Coronado (Cerrar los ojos) i Ane Gabarain (20.000 espècies d’abelles) van regnar com intèrprets de repartiment, i Matías Recalt (La societat de la neu) i la nerviosíssima Janet Novás (O corno) van ser elegits com intèrprets revelació.

Però si hi va haver una actriu que va enllustrar amb la seva presència la gala dels Goya i va posar dempeus l’auditori, aquesta va ser Sigourney Weaver, premi Goya Internacional, que va fer un elogi encès del cine espanyol, va assegurar haver conegut alguns "monstres" en la indústria (no es referia a Alien) i va tenir el detall de compartir el guardó amb la seva dobladora el castellà, la barcelonina María Luisa Solá.

Emoció

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

En el top 3 de moments emotius de la cerimònia cal reservar un lloc per a l’entrega (en diferit) del Goya d’Honor al llegendari director de fotografia, investigador i restaurador Juan Mariné, tota una vida –i quina vida: 103 anys portats amb envejable lucidesa– consagrada al cel·luloide. El va presentar José Sacristán, que va remarcar que Mariné "es va deixar la retina" en conservar el patrimoni cinematogràfic. Hi va haver també alguna cosa especial en els aplaudiments que va suscitar el premi al millor documental per a Mentre siguis tu, l’aquí i ara de Carme Elias, que la directora, Claudia Pinto, va voler dedicar "a les 900.000 persones que pateixen Alzheimer en aquest país i a les famílies que els cuiden". I va ser bonic l’homenatge pòstum que Ana Belén i Los Javis van brindar a la val·lisoletana Concha Velasco, morta el 2 de desembre, amb un espurnejant medley de La chica ye-yé i Mamá, quiero ser artista.

Pel que fa a la resta de les actuacions musicals, consignar la pertinència d’aquest Se acabó que van cantar India Martínez, María José Llergo i Niña Pastori; valorar el curiós crossover que van muntar Amaia i David Bisbal a compte de l’infal·lible Mi gran noche de Raphael, i destacar la proverbial desimboltura dels Estopa, que, en un entorn tan aparentment aliè com el de la gala dels Goya, van tenir el quall de reivindicar Los Chichos amb una versió de Quiero ser libre. ◼