Furor, diversió i hipnosi

F a un any gairebé exacte (l’11 de febrer) oficiava Bad Gyal el seu sorprenent ascens a l’star-system al Palau Sant Jordi, i ahir a la nit ja no hi havia gaire marge per a l’estranyesa: la roda de hits de l’àlbum La joia ens parla d’un fenomen pop que fa furor entre la jovenalla i que es regeix per lleis pròpies, amb el sobreescalfament líric i la tonada hipnòtica en bucle com a punts d’ancoratge.

I ella, la diva, figura que marca distàncies amb el seu catàleg de postures. Ni cantant espaterrant, tot i que d’interessants tons greus insinuats (molt malejats per filtres i autotunes) ni tremenda ballarina (moviments, més aviat els justos i calculats, degoteig de perreos inclosos), però figura amb una aura d’estrella assumida per tots. Amb el seu vestit curt i rutilant i aquestes cançons que són un hit rere un altre, agrupades en medleys i tendents a certa linealitat rítmica, Bad Gyal ens va ficar en un estat de trànsit en el qual era fàcil perdre el món de vista.

Una mica de dancehall aquí (La que no se mueva) i molta electrònica amb greus a tot arreu, bases de vegades amb inventiva, i l’eco del reggaeton, i molta rima descarada per ballar sense sentiment de culpa. Deixant clar qui mana aquí: "Con la cintura controlo los movimientos / cuando digo que piloto yo yo no miento".

Bad Gyal representa el triomf del ritu físic en aquest formalet racó d’Europa, amb el cul en el centre de les equacions poètiques (la botifarra de Perdió este culo i el ja clàssic Tremendo culón, etcètera) i la celebració del cos com a instrument de relació social i de poder. Ho va representar en un xou que ha evolucionat només una mica des de l’any passat: sis ballarins, més tarimes i pantalles de leds, projeccions (imatges retrospectives de quan "era una xavala normal") i fogonades de pirotècnia.

Encenent les grades, aquestes ràfegues de temes acoblats, en parelles o de tres en tres, encadenant ganxos: els de La joia com Así soy (amb un dominador Morad com a convidat) o Mi lova i els anteriors. Cas d’aquesta Zorra anterior a la de Nebulossa (aquí, la figura al·ludida és ell: "Te has chingao a cada una de nosotras / y ahora queremos matarte toas"), Mercadona i Pussy.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Fins a 36 cançons

Va ser un concentrat de Bad Gyal, amb fins a 36 cançons comprimides en una hora i mitja clavada. Tal intensitat no podia estirar-se més. Poca xerrameca (un únic empelt per confessar-se "superfeliç" i passar llista amb delit: "aquí hi ha la meva família, la meva gent, els meus amics") i, esgotant el guió, una última andanada amb altres cartes tan senzilles com fulminants Chulo pt. 2 i Fiebre. Tot això va certificar que això de Bad Gyal, tot i que no assoleixi per ara una alta transcendència, no es pot ventilar a partir del desconeixement de les seves regles ni del prejudici generacional.