El món del llibre francès, en tensió

Diverses editorials franceses han viscut en les últimes setmanes una de les recomposicions de propietaris i capitals de més importància de l’última dècada. A finals de novembre es va confirmar l’opa del grup Vivendi sobre Lagardère. Iniciada el 2021, aquesta operació no només canvia el paisatge editorial i dels mitjans de comunicació, sinó que també engrandeix el poder del controvertit empresari Vincent Bolloré, de 71 anys, que porta les regnes de Vivendi i utilitza el seu poder empresarial amb

Amb l’opa sobre el grup Lagardère, Vivendi (Canal+, CNews, l’agència de publicitat Havas...) aconsegueix el control de Hachette. Es tracta de l’empresa líder al sector del llibre a França i posseeix nombroses editorials, com Stock, Calmann-Lévy, Grasset, Fayard i JC Lattès. De fet, ha generat inquietud que tot aquest conglomerat caigui en mans de Bolloré, un empresari que no ha dubtat a influir de manera descarada en les línies editorials dels mitjans que posseeix, com la cadena CNews, l’emissora de ràdio Europe 1 i el Journal du Dimanche, un històric de centre que en pocs mesos s’ha convertit en publicació d’ultradreta.

¿Farà el mateix amb els llibres? És el temor d’escriptors i editors. "Hi ha el risc que tingui efectes nocius sobre la creació literària francesa", alertava en una entrevista a Le Monde Antoine Gallimard, director de l’editorial homònima. Va fer aquesta advertència en un moment en què Vivendi no només aspirava a controlar Hachette, sinó també fusionar-la amb Editis, segona al sector editorial, el que hagués significat que tindria les editorials que van publicar el 50% dels 100 llibres més venuts a França el 2020. finalitats polítiques, a favor de la dreta radical.

El mecenes de Zemmour

No obstant, la Comissió Europea va obligar al grup Bolloré a desprendre’s d’Editis si volia culminar l’opa sobre Lagardère. Així va succeir amb la seva venda a finals d’octubre l’empresari txec Daniel Kretinsky, propietari del 25% de les accions de FNAC i amb una presència significativa en mitjans de comunicació gals. Tot i que Vivendi es va quedar sense un conglomerat editorial amb caires monopolístics, preocupa la possibilitat que el seu accionista principal influeixi en les seves editorials.

Bolloré va heretar el 1981 una decadent empresa de papereria. Des d’aleshores, va multiplicar per 1.000 la xifra de negocis i va crear tota una galàxia empresarial al sector dels mitjans, logística, els ports i ara al món del llibre. És el vuitè home més ric de França. "És un catòlic tradicionalista i integrista", explica a El PERIÒDIC l’historiador Christian Delporte, especialista en mitjans de comunicació i professor emèrit a la Universitat de Versalles. Fa 15 anys, "era molt pròxim a la dreta de Sarkozy, però en els últims anys es va escorar cap a l’extrema dreta". En les presidencials passades, va ser el gran mecenes del candidat xenòfob i ultranacionalista Éric Zemmour. Va posar a la seva disposició tot el seu arsenal mediàtic, especialment, la cadena CNews.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

"Bolloré no és el meu amic. No tinc cap simpatia per les seves idees", va assegurar l’escriptor Jean-Baptiste Andrea, guardonat aquest any amb el premi Goncourt per la seva novel·la Veiller sur elle. Aquest exguionista, de 52 anys, no es veurà afectat pel desembarcament de l’empresari al món editorial a l’haver publicat totes les seves novel·les en la petita i independent L’Iconoclaste. En canvi, sí que es veuen en aquesta situació alguns escriptors coneguts pel seu compromís d’esquerres, com la feminista Virginie Despentes, Gaël Faye i Pierre Lemaître.

L’actriu Julie Gayet va publicar aquest any el seu primer llibre Ensemble on est plus fortes en Stock (de Hachette) ja ha anunciat que canviarà d’editorial a causa del nou propietari. "Em preocupa. No sabem amb quina salsa ens cuinaran", reconeixia l’escriptora Gaëlle Nohant en declaracions a Le Monde. Malgrat aquestes inquietuds, altres autors prefereixen esperar a veure què passa i confien que l’empresari no intervingui en la llibertat creativa i d’idees.