La genuïna Deutsche Grammophon celebra 125 anys

"Res canvia, però tot és diferent. No era fàcil traslladar el virtuosisme a l’streaming. Resolem el desafiament des de la fidelitat a la nostra filosofia fundacional: ajuntar el talent musical i la millor tecnologia", va apuntar el president de Deutsche Grammophon (DG), Clemens Trautmann, a la recepció del 125è aniversari del segell. "Es tracta d’oferir exquisidesa musical amb la màxima innovació tecnològica", segons Frank Briegmann, director d’Universal Music Group a Europa, gegant a què pertany l’històric segell alemany.

Trautmann i Briegmann, van exercir d’amfitrions en la recepció prèvia al concert aniversari del 6 de desembre, la data oficial de l’aniversari de Deutsche Grammophon. Va ser al Konzerthaus de Berlín, seu del segell alemany, sota la batuta de Joana Mallwitz, de 36 anys i directora titular de la casa. D’acord amb la filosofia renovada de DG, es va globalitzar la gala a través del seu instrument més mimat, l’aplicador Stage+. Per la mateixa via es reproduirà en dies successius. El seguiran més concerts d’aniversari programats a diferents continents. Dissabte vinent, a Filadèlfia, amb la violinista espanyola María Dueñas, i el dia 15 a Seül, dirigit per l’islandès Víkingur Ólafsson.

"La nostra seu és a la capital alemanya, però el mercat és global. I en l’àmbit clàssic tenim clar que l’streaming és irrenunciable", va prosseguir Trautmann. Deutsche Grammophon i el seu segell groc van ser durant dècades presència inexcusable entre les lleixes de qualsevol llar addicta a la música, en format disc o CD. Es va estrenar a Spotify i altres plataformes fa uns anys. Però amb el 125è aniversari ha estès aquest domini com a fórmula de futur per a una marca que presumeix de ser "el Rolls Royce dels segells discogràfics" –en paraules de Briegmann– i oberta a "músics que van més enllà del clàssic" en un mercat en què "les fronteres dels gèneres es dilueixen".

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

‘Tár’ de carn i ossos

A Joana Mallwitz (Hildesheim, 1986) la van presentar el juny passat com la primera dona directora titular de la històrica orquestra del Konzerthaus berlinès. Des d’aleshores se la compara insistentment amb la tirànica directora fictícia que interpreta Cate Blanchett a Tár. De poc ha servit que hagi explicat que no ha vist la pel·lícula: sobre l’escenari, la seva complexió física i gestos la condemnen a l’inevitable paral·lelisme amb el personatge. Alta, esvelta i rossa, es converteix davant l’orquestra en una mena de deessa hipnòtica, que mima amb instint maternal cadascun dels seus músics. El seu concert d’aniversari va ser de tall clàssic, amb Brahms, Beethoven i Mahler.