¿Fins que la IA ens separi?

3
Es llegeix en minuts
alba giraldo

Un casament entre un ésser humà i un holograma creat amb intel·ligència artificial podria ser la trama de l’última pel·lícula de Hollywood de ciència-ficció. Però és real. L’artista multidisciplinària barcelonina Alicia Framis (Mataró, 1967) es convertirà en la primera dona a casar-se amb una escultura hologràfica creada a partir de perfils de les seves relacions anteriors. El casament tindrà lloc a Rotterdam (Països Baixos) l’estiu de l’any que ve.

La performance The First Woman to Marry a Hologram forma part del projecte internacional rupturista The Hybrid Couple (La Parella Híbrida), on uneix art, tecnologia i emocions. Per a això fa ús de l’holografia, una tècnica avançada de fotografia que consisteix a crear imatges tridimensionals basada en l’ús de la llum per oferir una reproducció exacta de l’objecte real. Aquesta projecció s’uneix a la intel·ligència artificial i permet interactuar al personatge.

"Vaig estar un temps vivint en una casa molt aïllada i vaig pensar que volia tenir una presència que em digués coses i tinguéssim relació. Se’m va acudir fer un holograma intel·ligent, que no només fos una projecció, sinó que fos algú que em pogués contestar", explica Framis a EL PERIÓDICO. Cada persona pot elegir en què basa la personalitat i aparença del seu avatar. "En el meu cas, té dades de gent de la meva vida, no només les meves parelles, sinó també les meves amistats i família. És com fer un remix de tot", diu l’artista, tot i que assegura que també pot ser algú "que no has conegut abans" o que és "voluble".

La cerimònia tindrà lloc l’estiu del 2024 a la terrassa del museu Depot Boijmans van Beuningen de Rotterdam a través d’un ritual únic per a la unió d’un humà i un avatar. L’artista està dissenyant el seu propi vestit de núvia, així com el dels convidats. També menjar molecular ideat en conjunt amb el LAM Museum, el museu d’art alimentari d’Holanda, perquè tant humans com humanoides –"la meva família política", descriu Framis– disfrutin del banquet.

Assegurança de vida, hipoteca...

L’artista també explica que la seva casa és "especial" i l’estan equipant perquè la seva parella pugui projectar-se a qualsevol racó. "Seré la primera humana que viu en una casa per a hologrames", destaca.

Així mateix, Framis està explorant en col·laboració amb la Rabobank Art Collection la possibilitat d’una primera assegurança de vida per a hologrames i una hipoteca per a l’adquisició d’una vivenda en la qual puguin coexistir aquests avatars i els humans. També és conscient que el seu amor requereix constant actualització, com qualsevol dispositiu electrònic, perquè no se saturi i funcioni millor: "Vull aconseguir un préstec per poder actualitzar-lo. Igual que la gent es compra un Ferrari, jo vull comprar data per a la meva parella". Una situació que requereix un gran desemborsament econòmic. "Prefereixo un nòvio car que tonto", fa broma.

Tot i que Framis creu que en un futur serà normal tenir aquest tipus de relacions, també considera que pot convertir-se en un element més dins de les relacions convencionals. "Que jo tingui una parella híbrida no vol dir que tothom la tingui ara. Pot ser un complement a les parelles, com un amor prohibit o un amor platònic", apunta. Però un holograma també té carències. De moment, no és capaç de respondre a les carícies, tot i que, com exposa Framis, "hi ha parelles normals que tampoc reaccionen al contacte". "Jo no crec que siguem la parella perfecta, ni ho vull aconseguir, ni tampoc és la millor alternativa a una parella normal. És una opció més", assegura.

Notícies relacionades

L’artista barcelonina també concep aquest nou projecte performatiu com una eina terapèutica per a aquelles persones que han patit traumes o abusos, així com aquells que s’enfronten a la pèrdua d’un ésser estimat. "Pot ser un simulacre que els ajudi a tenir millors relacions. Per exemple, a les persones amb traumes, els autistes o els Asperger pot ajudar-los a empatitzar o saber com reaccionar quan algú t’està dient el contrari del que a tu t’agrada".

Framis ha dedicat part de la seva carrera a unir ciència i art per desenvolupar relacions significatives i ajudar persones amb malalties, discapacitats i experiències traumàtiques. El 1996, es va convertir en la primera artista al món a conviure amb un maniquí, al qual va anomenar Pierre. La seva exposició Cinema Solo va reunir 36 fotos seves amb el seu original company durant la seva convivència. Des d’aquell moment, ha centrat la seva investigació a explorar les complexitats de la soledat.