El Barça femení al Parlament: el poder de l’uniforme en mans rebels

Les jugadores del Barça van acudir dimecres a rebre la Medalla d’Honor del Parlament vestides amb el ‘formal wear’ oficial del club, dissenyat per la firma italiana Herno. És un vestit amb el qual es troben a gust, informen fonts coneixedores del sentir de les futbolistes, perquè no les sexualitza i no hi ha rastre de l’estètica d’hostessa que fa poc abundava en la roba de desplaçaments i actes en l’esport femení.

Les jugadores van entrar al Parlament formades en fila de tres, amb Alèxia Putellas al centre de la primera fila, i flanquejades a la seva dreta per la Guàrdia d’Honor dels Mossos d’Esquadra. Va ser una imatge poderosa. Durant la combativa al·locució de Putellas, les altres futbolistes van ser als seus dos costats amb les mans agafades per davant i el gest seriós. Va ser una imatge poderosíssima.

Posada en escena

No és que siguin totes persones que no saben què fer amb les mans en públic i la cara greu. És que per primera vegada disposaven d’un escenari oficial i eren molt conscients de la importància del moment. De manera que van consensuar una posada en escena que acompanyés Putellas en el seu discurs. La gestualitat col·lectiva va amplificar el missatge clar, claríssim, de la capitost per mèrits propis: anem de debò i totes a una. Som una germandat i estem disposades a tot.

Va ser un exemple més de la intel·ligència comunicativa que està mostrant l’elit del futbol femení espanyol. Rubiales va haver de dimitir sense que a cap seleccionada li esquitxés, més enllà d’haver patit l’expresident de l’RFEF. Una neteja quirúrgica. Al Parlament tampoc hi va haver xou: van dir el que havien de dir aprofitant al màxim els recursos de l’oficialitat.

‘Reservoir dogs’

Uns oficinistes vestits d’oficinistes són oficinistes. Uns delinqüents vestits d’oficinistes són ‘Reservoir dogs’, pel·lícula que va crear imatges icòniques a dojo. A aquesta categoria es va afegir el Barça de dones al Parlament. L’uniforme és invencible en mans rebels.

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

La nuesa és l’uniforme suprem. Ho sabien MC5, que per a la foto interior de la carpeta desplegable del disc ‘Kick out the jams’ (1969) van posar junts al descobert excepte per l’emblema del White Panther Party. Això no tenia res a veure amb el ‘hippisme’, era una declaració de guerra. I ho sabien encara millor The Slits, que a la coberta de ‘Cut’ (1979) surten en tapall i amb el cos empastifat del que sembla fang. Una proclama feminista en tota regla que va resignificar el cos femení enfangat: no som sexis, som una amenaça.

És infinita la llista de grups pop que han utilitzat l’uniforme descontextualitzat o reapropiat per transmetre la idea d’anar a totes. Tres favorits de l’òrbita no circense: Dexys Midnight Runners, etapa portuària, The Pogues i The Make-Up. I ara, el Barça femení.