Lluita en la pantalla

Sigourney Weaver (‘Todas somos Jane’): «Els EUA són un lloc més inhòspit ara que el 1972»

Sigourney Weaver (‘Todas somos Jane’): «Els EUA són un lloc més inhòspit ara que el 1972»
3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

En els anys previs a la despenalització de l’avortament als Estats Units el 1973, una organització coneguda com a Jane Collective es va dedicar de manera clandestina a assistir dones que hi necessitaven recórrer; les voluntàries del col·lectiu oferien assessorament i organitzaven intervencions quirúrgiques, i van arribar a possibilitar uns 12.000 avortaments. Mentre Phyllis Nagy començava a treballar en ‘Todas somos Jane’, la pel·lícula que ha dirigit a tall d’homenatge a aquell grup, de cap manera esperava la rellevància política que la seva estrena aconseguiria. «Quan el guió em va caure a les mans jo sabia que alguna cosa dolenta s’acostava, però no era conscient que seria tan dolenta», afirma amb referència a la preocupant força que l’antiavortisme està guanyant en bona part del món i, més concretament, del que descriu com «un repunt en l’obsessió dels líders polítics i legisladors nord-americans per controlar els cossos de les dones».

Des de juny del 2022, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va decidir revocar la sentència coneguda com a ‘Roe contra Wade’ –que des de fa ara mig segle reconeixia el dret constitucional de la dona a interrompre l’embaràs en aquell país–, 19 estats han il·legalitzat l’avortament. 

Acabada d’aterrar a la cartellera, ‘Todas somos Jane’ està protagonitzada per Elizabeth Banks en la pell de la Joy, una mestressa de casa que a finals dels 60 es veu obligada a buscar alternatives quan els metges es neguen a ajudar-la a posar fi al seu embaràs malgrat que seguir endavant i tenir-lo li podria posar en perill la vida, i que arribat el moment es converteix en membre de Jane Collective. Al seu costat, Sigourney Weaver encarna la Virginia, la dona que lidera el col·lectiu, i que està inspirada en algunes de les persones reals que en van formar part. 

La veterana actriu era una noia d’uns vint anys quan ‘Roe contra Wade’ va ser aprovada. «Recordo perfectament com eren les coses abans que aquella decisió històrica donés a les dones el poder de viure les seves vides, de prendre decisions, de pensar en les seves carreres professionals, d’elegir quan formar una família i si formar-la o no, i que ara estiguem retrocedint cap aquells temps em sembla aterridor», lamenta. «De fet, crec que els Estats Units són un lloc més inhòspit ara que el 1972, perquè almenys llavors hi havia la sensació que tot anava a millor. Ara la tendència és inversa, i mentrestant les dones continuem sense haver aconseguit la igualtat plena de drets. Espero que no arribem a necessitar cap altra associació com Jane Collective, però és possible que sí que ens faci falta».

«Els Estats Units són un lloc més inhòspit ara que el 1972»

Sigourney Weaver

Una reivindicació

Nagy, al seu dia nominada a l’Oscar pel seu guió de ‘Carol’ (2015), afegeix sobre aquesta qüestió que ‘Todas somos Jane’ és un recordatori de tot el que les dones s’arrisquen a perdre avui, i un intent de reivindicar la importància de la llibertat d’elecció. «Jo no vull utilitzar el meu cine per sermonejar ningú, però seria feliç si la pel·lícula ajuda algú a comprendre el valor que té acceptar les decisions de les altres. Nosaltres respectem les persones ‘provida’, no les obliguem que avortin, i exigim un tracte equivalent per la seva banda cap a aquelles i aquells que creiem en la llibertat individual per exercir el control sobre el mateix cos».  

Notícies relacionades

Un dels principals objectius de la directora al fer la pel·lícula va ser, assegura, oferir un retrat tan realista i «normalitzat» com es pogués de la tècnica quirúrgica empleada per interrompre un embaràs. «Hollywood ha contribuït a crear una mitologia terrible segons la qual un avortament és una decisió fosca i perillosíssima, quan la veritat és que és més simple i comporta menys riscos que la majoria de procediments dentals».

Weaver, per la seva banda, la va veure abans que res com una oportunitat per retratar «un grup de dones que es recolzen les unes a les altres, es respecten i es comprometen, i mai es rendeixen al desànim; per reivindicar la importància de la sororitat i celebrar el poder que adquirim les dones quan estem unides».