‘Sálvame’ a Netflix i ‘OT’ a Amazon Prime: l’‘streaming’ es menja la tele de tota la vida

Les dades de consum de Kantar confirmen que els nivells d’audiència a la televisió convencional estan marcant mínims històrics en els últims mesos. «Els ciutadans tenim ara alternatives que no existien fa uns anys a les quals podem dedicar el nostre temps d’oci i entreteniment. Entre aquestes opcions hi ha les plataformes, que substitueixen algunes de les funcions que havia fet tradicionalment la televisió per a alguns grups socials», explica Reinald Besalú, director adjunt de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.

No obstant, els experts adverteixen que aquests informes no reprodueixen les dades de consum de pantalles audiovisuals fora de l’entorn de les cadenes tradicionals. «S’ha de distingir entre el consum de televisió convencional i el consum de televisió com a aparell, que inclou a més totes les plataformes de ‘streaming’, canals de vídeo i jocs. El tradicional descendeix a un ritme vertiginós, però el total es manté estable», indica José Manuel Eleta, adjunt a la direcció de Barlovento Comunicación.

Consum digital

En aquest sentit, en el consum digital «el creixement és clamorós, com ho són tots els nous fenòmens televisius, entre d’altres els ‘fast’, ‘Free Advertising Support Television’ –els nous canals de continguts gratis en línia–», apunta Pablo Romero, director general de Runtime, nova plataforma de cine i sèries gratuïta amb canals ‘fast’.

El canvi de paradigma en ús de la televisió ve vinculat al relleu d’audiència generacional. L’emissió tradicional no aconsegueix enganxar els públics més joves, que prefereixen visualitzar continguts a través dels seus propis dispositius portàtils, i intenta renovar-se a través del llançament de les seves pròpies aplicacions, com RTVE, Atresplayer o Mitele, que coexisteixen amb Netflix, HBO Max i Disney+, entre d’altres.

Creació d’una marca

‘Operación triunfo’ estrenarà la seva edició del 2023 de la mà d’Amazon Prime Video després de les tres últimes entregues a càrrec de RTVE. Segons Romero, aquest programa va més enllà de la «fisonomia del seu distribuïdor» i ja s’ha convertit en un nom propi. «La part bona de les marques és que migren als nous entorns, i ara l’èxit i creixement és en el món digital, d’aquí ve la seva presència», explica. No obstant, el fet que hagin apostat per una plataforma de pagament podria «entrar en contradicció amb la naturalesa dels seus productes» ja que són formats que «exigeixen canals lineals per triomfar». 

Per la seva banda, el director adjunt de l’Observatori de la UPF sosté aquesta teoria i valora que l’objectiu de Prime Video amb la incorporació d’‘OT’ a la seva graella és «apropiar-se d’un nom que televisivament a Espanya és reconegut i fer-se un lloc de marca en el mercat espanyol, amb independència de si funciona bé o malament». Una manera de ser present a les ments dels consumidors.

Migració a les plataformes

La tornada d’‘OT’ a Televisió Espanyola el 2017 va suposar una revolució digital, va registrar el més gran consum d’un format televisiu a través de les xarxes socials i Youtube, i va demostrar el seu potencial a través dels nous formats. «Quan va acabar l’edició del 2020 i RTVE tenia els seus dubtes –respecte a la renovació del programa– nosaltres vam veure que ‘OT’ tenia més futur al món digital que en el lineal», apunta Tinet Rubira, director general de Gestmusic, productora del xou. 

Gestmusic ofereix a Prime Video un format que l’espectador ja coneix. «Durant molt temps les plataformes han gastat els seus diners a publicitar els seus continguts perquè la gent s’hi subscrigui. Quan tens un contingut que és en la memòria col·lectiva de tot un país, ja no has de gastar tanta energia a vendre’l», explica el directiu.

El creador de formats televisius considera que és una de les raons per les quals ara «moltes plataformes es fixen en aquests grans formats i marques que són en la memòria de tot el món». D’aquesta manera, «una part important de la venda del teu contingut ja està feta» i les persones que volen disfrutar d’aquests programes no tenen més remei que acudir a les aplicacions corresponents per poder fer-ho.

Últim grup d’edat

El programa ‘Sálvame’, dirigit a un públic més adult que encara té un consum elevat de la televisió tradicional, fa el salt a Netflix després de la seva sortida de Telecinco. ¿Què passarà amb aquells més grans de 65 anys que encara prefereixen asseure’s al sofà i rastrejar a través dels diferents canals? «El fet de posar ‘Sálvame a Netflix no pretén rejovenir l’audiència de la plataforma, sinó que és una manera, en un moment en el qual les plataformes ja estan molt integrades en la cultura comunicativa espanyola, de veure si aconsegueixen que aquestes persones grans que són les últimes que anaven a fer el salt l’acaben de fer», manifesta Besalú. 

No obstant, no es pot saber del cert com acabarà funcionant el nou programa en les plataformes: «És un experiment per veure què poden treure d’allà». Això sí, els experts tenen clar que a la multinacional «no li ha suposat un gran cost» i «no ha dipositat gaires expectatives» en el resultat.

Revertir les dades

Besalú considera que tornar als índexs de consum lineal «no és possible» ja que la societat es troba en un altre paradigma. «El consum és semblant al de fa uns anys perquè l’interès de la gent per la informació, els esports i les sèries continua existint, el que passa és que es reparteix en altres pantalles que no estan ben mesurades», aclareix el professor. Per la seva banda, Joan Corbella, director de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la UPF, aposta pel fet que els canals de televisió tradicionals es diferenciïn de la resta i es reinventin.

Notícies relacionades

Delícies per ballar plorant

Leonard Cohen i ‘Hallelujah’, de la mística a l’orgasme

La migració dels ‘realities’ i concursos a les plataformes de ‘streaming’ també té al darrere una qüestió econòmica. Les televisions han vist reduïts els seus ingressos per publicitat i no poden permetre’s programes de la mateixa dimensió que fa uns anys. No obstant, les plataformes, acostumades a invertir grans quantitats de diners en les seves sèries, observen que aquests productes són més assequibles i al seu torn poden «generar un soroll molt gran i atraure un públic nou», apunta el director.

«De passada aconsegueixen acorralar els operadors de televisió tradicional cada vegada més. Els van traient el terreny amb les sèries, programes i ‘realities’ i els deixen un marge de maniobra cada vegada més petit. És una manera d’anar eliminant competidors i quedar-se ells el futur de la televisió», conclou el professor de la universitat catalana.