El Cruïlla 2023 obre triomfal amb la delicadesa urbana de Sen Senra i Nicki Nicole

La celebració dels primers passos de la cita la van portar al cim dues veus suggerents, delicades i amb un present brillant, la de l’argentina Nicki Nicole i la del gallec Sen Senra. La de Rosario, més poderosa que dolça sobre l’escenari, va tancar la festa de benvinguda amb un xou de superestrella, amb gran producció, caràcter i un ventall de cançons exitoses. Va mostrar part del seu nou disc, ‘Alma’, però no va renunciar als seus temes perennes (atenció, per a una artista de 22 anys) com ‘Wapo traketero’, ‘Mami chula’ o ‘Colocao’.

Al tancament de la jornada es va arribar de la mà d’un seductor Sen Senra, que va lluir al capvespre, arribant a l’enamorament profund amb el públic del Cruïlla quan va agafar la guitarra per entonar un magnífic ‘Ya no te hago falta’. L’artista de Pontevedra, de veu íntima (constantment juga amb el falset) i talent infinit, és una figura que es fa gegant amb el pas del temps a través d’un pop eclèctic i avantguardista, com és el seu nou disc, ‘PO2054AZ’. Com un follet estrany que deambula per l’àmbit urbà, va mostrar algunes de les cançons amb referents d’aquesta etiqueta, com ‘Completamente loco’, amb el superproductor Tainy, o ‘Uno de eses gatos’, amb Sky Rompiendo, un altre superproductor de reggaeton. A Sen Senra el busquen des de dalt de tot i des de tots els fronts, per alguna cosa serà.

De tots els focus

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Però la primera jornada del Cruïlla ha crescut amb els anys i aquest any ha comptat amb una dotzena de propostes ben jugades. Per exemple, portant a referents de dos dels grans focus de l’àmbit urbà ara mateix (i de sempre): de Granada, Delaossa; de les Canàries, Cruz Cafuné. El raper de Tenerife va presentar part del seu excel·lent nou disc, ‘Me muevo con Dios’, empès (igual que el seu concert aquesta nit), més que per una força desbordant, per una lírica enginyosa que resumeix així en una de les seves lletres: «‘Más códigos que el CNI’». El tinerfeny, que al principi de la seva actuació va anunciar que també repassaria les seves «cançons més velles», va ser el culpable amb ‘Mina El Hammani’ dels primers pogos multitudinaris del festival.

La nota combativa pròpia de l’essència del rap va sobresortir amb Las Ninyas del Corro, poderós duo català que va disparar cap amunt sense compassió, i la sabadellenca Santa Salut. «No som hip-hop femení, som el hip-hop. I punt», van reivindicar les primeres. El talent local també va estar representat per l’emergent Lia Kali i Triquell (encarregats tots dos de la incòmoda tasca d’obrir el festival), el concursant d’‘Eufòria’ que està en la posició per poder ser un guanyador en la música tot i que no ho fes en el programa de TV3.