Suede, nit de fúria i exaltació al Vida Festival

Poques vegades, potser mai, havíem vist Brett Anderson i companyia en un estat tan elèctric com aquest divendres al Vida Festival. Gairebé no hi va haver treva en el seu passi d’hora i quart (la més notòria: l’aturada de ‘She’s in fashion’ en clau acústica), pura fibra des del tema d’obertura, ‘Turn off your brain and yell’. Un tema, aquest, que, entre les seves capes de guitarres i el seu sintetitzador fantasmal a l’estil de Joy Division, va expressar la idea força del nou àlbum, com un «allibera’t de les teves pautes cerebrals i dona curs a l’instint».

Tornades compartides

Així va ser i Suede ens va agafar tots pels cabells i no ens va deixar anar a mesura que repartia les seves cartes, traient partit de la parcel·la més expeditiva del seu ‘greatest hits’. No era la nit indicada per assaborir el dramatisme d’un ‘The wild ones’ (que va quedar al tinter), sinó més aviat per deixar-se atropellar per les dinàmiques de ‘Trash’, ‘Animal nitate’ o un ‘Filmstar’ de cadència gairebé hard rock. Molta essència del Bowie glam, escenificada per un Anderson que buscava el cos a cos amb les primeres files i que va acabar suant i descamisat, relaxant una mica la precisió vocal i entregant al públic algunes de les tornades.

Notícies relacionades

Apareix un film testimonial de l’entrada de les tropes franquistes a Figueres el febrer de 1939

Coll, l’ovni del còmic espanyol dels 50 i 60

La presència de cançons noves es va limitar a un parell més, si bé es diria que el seu esperit es va contagiar al conjunt del concert. Però van marcar territori tant ‘She still leads me on’, amb la seva punxant tornada, com el sever ‘Personality disorder’, que Anderson va cantar narrant-lo amb un despreniment heretat de Mark E. Smith (The Fall).

Però un festival no és el lloc més indicat per apostar per un nou àlbum i, establertes aquestes tres torres de senyalització, la resta la van posar els trofeus de rigor, com ‘New generation’, ‘So young’ i ‘Beautiful ones’. I la fosa a negre de ‘Saturday night’, el bis, amb el seu eco de les nits alliberadores del cap de setmana, relaxant els ànims després de la fúria.