La mostra de Vilanova i la Geltrú
Suede, nit de fúria i exaltació al Vida Festival
Julieta Venegas, despit, autoestima i acordió al Vida Festival
L’ebullició cultural de l’estiu comença a l’Empordà: dels concerts a les exposicions
El grup britànic va mostrar el seu registre més electritzant en un concert en el qual va citar el seu nou àlbum, el molt postpunk ‘Autofiction’, i va apostar pel seu catàleg de clàssics en versions expeditives
Després d’un àlbum, ‘The blue hour’ (2018), orquestrat i senyorial, Suede se n’ha anat al pol oposat en ‘Autofiction’, un disc en el qual reprèn la seva base més guitarrera, i l’extrema fins i tot amb un influx postpunk. Notable treball, aquell, com ho és també el nou, en el qual la banda ens diu que és possible assumir l’edat adulta sense per això vestir-se d’etiqueta, amb registres crus i sufocants.
Poques vegades, potser mai, havíem vist Brett Anderson i companyia en un estat tan elèctric com aquest divendres al Vida Festival. Gairebé no hi va haver treva en el seu passi d’hora i quart (la més notòria: l’aturada de ‘She’s in fashion’ en clau acústica), pura fibra des del tema d’obertura, ‘Turn off your brain and yell’. Un tema, aquest, que, entre les seves capes de guitarres i el seu sintetitzador fantasmal a l’estil de Joy Division, va expressar la idea força del nou àlbum, com un «allibera’t de les teves pautes cerebrals i dona curs a l’instint».
Tornades compartides
Així va ser i Suede ens va agafar tots pels cabells i no ens va deixar anar a mesura que repartia les seves cartes, traient partit de la parcel·la més expeditiva del seu ‘greatest hits’. No era la nit indicada per assaborir el dramatisme d’un ‘The wild ones’ (que va quedar al tinter), sinó més aviat per deixar-se atropellar per les dinàmiques de ‘Trash’, ‘Animal nitate’ o un ‘Filmstar’ de cadència gairebé hard rock. Molta essència del Bowie glam, escenificada per un Anderson que buscava el cos a cos amb les primeres files i que va acabar suant i descamisat, relaxant una mica la precisió vocal i entregant al públic algunes de les tornades.
Notícies relacionadesLa presència de cançons noves es va limitar a un parell més, si bé es diria que el seu esperit es va contagiar al conjunt del concert. Però van marcar territori tant ‘She still leads me on’, amb la seva punxant tornada, com el sever ‘Personality disorder’, que Anderson va cantar narrant-lo amb un despreniment heretat de Mark E. Smith (The Fall).
Però un festival no és el lloc més indicat per apostar per un nou àlbum i, establertes aquestes tres torres de senyalització, la resta la van posar els trofeus de rigor, com ‘New generation’, ‘So young’ i ‘Beautiful ones’. I la fosa a negre de ‘Saturday night’, el bis, amb el seu eco de les nits alliberadores del cap de setmana, relaxant els ànims després de la fúria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Als peus de collserola Tensió entre ‘runners’ i veïns a la Carretera de les Aigües
- La contracrònica Vinícius arruïna la millor tarda de Xabi
- Cues pel 48 Open House Barcelona
- Tràmits Confirmat: els majors de 70 anys hauran de renovar el seu DNI permanent abans d’aquesta data per ordre de la Unió Europea
- Després de més de tres hores de reunió Puigdemont trenca amb el PSOE: "Podrà ocupar poltrones, però no podrà governar"
- Monedes de col·leccionista valorades en més de 150.000 euros: peces d’or històriques
- De la mà de la IA El Govern s’inspira en el model estoni per simplificar els tràmits administratius
- Agressions sexuals Detenen un jove de 18 anys per fer tocaments a dues adolescents a les Fires de Girona
- Viral La nova vida de Dani Alves als 42 anys, de futbolista a predicador en una església a Girona: «S’ha de tenir fe, jo soc la prova d’això»
- REUNIÓ DE LA DIRECCIÓ El PSOE fa una última crida a Junts per evitar la ruptura: «Val la pena dialogar i arribar a acords»