Torre Baró s’aboca amb el rodatge sobre el llegendari segrest de l’autobús 47

Els veïns del barri de Torre Baró a Barcelona s’han entregat, des de fa dues setmanes, a la particpació en el rodatge de la nova pel·lícula de Marcel Barrena, protagonitzada per Eduard Fernandez, ‘El 47'. El film narra la història de Manuel Vital, un sindicalista i conductor de TMB que el 1978 va segrestar el seu propi autobús i el va portar a la zona del districte de Nou Barris per demostrar a les institucions que es podia arribar fins allà i tenir uns transports públics dignes. El llargmetratge retratarà com un home amb la seva voluntat de canviar una situació injusta va aconseguir transformar la ciutat. La pel·lícula està produïda per Mediapro i compta amb la participació dels actors Clara Segura, Carlos Cuevas, David Verdaguer i Zoe Bonafonte. 

900 persones van arribar a presentar-se al primer càsting per participar en la pel·lícula, ara desenes de veïns de totes les edats, juntament amb el treball de vestuari, maquillatge i disseny de producció, han transportat el barri de Torre Baró fins a finals dels anys 70. El rodatge, fins al juliol, està tenint lloc també a Collserola, Horta, el Carmel i fa pocs dies es va filmar a l' Ajuntament de Barcelona.

Direcció

El director, Marcel Barrena (‘Mediterrani’, ‘100 metres’) ha explicat l’origen d’aquest projecte: «Estava buscant històries sobre els barris de la meva ciutat i vaig trobar un blog sobre la història del Manolo [Manuel Vital] i curiosament uns dies més tard al Congrés dels Diputats es va esmentar la seva història. Vaig continuar investigant i vaig trobar la neta del Manolo, laJoana, em vaig associar amb ella i em va passar tota la informació sobre el seu avi. Anys més tard, som aquí». De fet, Barrena ha retut homenatge a la néta de l'autobuser: al film, Manolo Vital, que originalment només va tenir un fill, tindrà una filla anomenada Joana, interpretada per Zoe Bonafonte. «M’he pres la llicència d’ascendir-la de neta a filla, amb el seu consentiment», assegura el cineasta.

La pel·lícula s’ha rodat en castellà i català, una cosa que per a Barrena és el retrat de «la barreja de cultures i de convivència que hi havia, un homenatge a la classe obrera i als que construeixen les ciutats, que són els nostres avis, els treballadors». Sobre les complicacions de rodar a l’estiu una pel·lícula com ‘El 47’, afegeix: «Tenim moltes grans estrelles en aquesta pel·li, però especialment hi ha un actor que és un autobús articulat de 17 metres. El més difícil és controlar el seu ego», diu fent broma. Irònicament, el vehicle, utilitzat per rodar seqüències en què el Vital aconsegueix portar-lo pels carrers del barri, ha tingut dificultats per pujar-les i arribar al set. «Això demostra l’èpica d’aquesta història i del personatge de l’Eduard, que va aconseguir conduir-lo per les parts estretes, sense asfaltar, de l’any 78».

Un heroi no buscat

Eduard Fernández destaca que el seu paper «és una gran responsabilitat, perquè Manolo Vital és una persona molt estimada i molt respectada, els veïns el coneixien, i de fet algun quan m’ha vist m’ha arribat a dir que estic igual». Després de ‘Mediterrani’, és la segona vegada que Fernández treballa amb Barrena. Pel que fa a les similituds amb el seu rol anterior com a Òscar Camps assenyala que «té a veure amb un heroi no buscat, però que fa molt pels altres i que demostra que una persona sola pot canviar moltes coses». L’actor ha rebut formació per conduir el vehicle de la història i afirma: «És fàcil, però costen molt els girs, et pots carregar més d’una cosa o persones». «A mi em feia molta il·lusió participar per portar el canvi de marxes d’aquells autobusos que veia a l’entrar en un de petit. A més, sempre anava al 45 per anar a l’escola, però recordo haver agafat el 47 alguna vegada, que era doble».

Carlos Cuevas va rebre la proposta de participar al gener i no ho va dubtar «per ser un drama de caràcter social,que m’atrau com a espectador i artista». El seu personatge és un passatger habitual de l’autobús que viu en primera persona el segrest. Sobre la història que s’intenta explicar, Cuevas sentencia: «¡A veure si n’aprenem! La desobediència civil ha sigut la que ha portat grans canvis per a la ciutat. És una inspiració tremenda».

Clara Segura interpreta la dona del Manolo,que era professora de català per a molts immigrants del barri. «Es dona una història d’amor molt bonica entre un comunista i una monja, al final cadascú renuncia una mica a la seva per l’altre», explica. El personatge de Zoe Bonafonte és, en les seves pròpies paraules, el contrapunt del Manolo, perquè ella vol sortir de Torre Baró i millorar la seva qualitat de vida marxant. D’altra banda, de Marcel Barrena destaca que «és un director molt d’actors, molt pròxim, amb paciència, que creu molt en l’equip i en tots». 

Un barri sense cobertura, supermercat ni espais culturals

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Fins i tot en el dia d’avui, el barri continua reclamant millors serveis de connexió amb la ciutat. José Antonio Martínez Vicario, vicepresident de l’Associació de Veïns i Veïnes de Torre Baró i un dels fundadors d’Acció Perifèrica, és la primera llibreria transfeminista de Nou Barris,participa en el film. «Quan a l’associació se’ns va presentar el projecte ens va semblar brutal que es comptés amb nosaltres, i a més a més per a una pel·lícula en positiu, sobre el barri», destaca Martínez, que assenyala que el llargmetratge pot ajudar per a la reclamació d’un barri digne: «Perquè tinguem més cobertura de mòbil, que no en tenim i és una barbaritat. Tampoc tenim supermercat, ni cines ni espais per fer cultura. Els polítics haurien de venir i conèixer la realitat».

José Manuel Romero estava jugant al carrer un diumenge 7 de maig, de petit, l’any 78, quan va veure l’autobús articulat per primera vegada al barri de Torrebaró. Va ser dels que es va ficar dins, amb la seva àvia i la seva mare, fins que va arribar la policia. Manolo Vital va advertir als que el van acompanyar que si es quedaven serien detinguts i que no passava res si volien marxar. «La meva àvia va dir: ‘Jo em quedo fins al final’ i els van detenir a tots», diu Romero. Al veure Eduard Fernández a l’inici del rodatge, es va posar en marxa, va pensar: «Està clavat» i li va dir: “¡Hòstia, Manolo, has ressuscitat!”. Destaca que la pel·lícula serà un homenatge per a «aquest home i la gent que va ser allà, com la meva mare i la meva àvia, per als que van lluitar pel barri i ja no hi són. Ara hi som els fills i els nets, que continuem lluitant». «És una experiència molt gran, els meus fills estan satisfets que els ho pugui explicar als meus nets. I el barri està contentíssim», conclou.