LA GRAN CITA MUSICAL DEL FÒRUM

Rosalía reconquereix el Primavera Sound en la seva versió més avantguardista

  • La festa de Tokischa al Primavera Sound: l’únic que està prohibit és posar-se les mans al cap

  • St. Vincent i Caroline Polachek sacsegen i embruixen la jornada final del Primavera Sound

  • Boiler Room, la festa més eufòrica del Primavera Sound: Mura Masa amaneix una elèctrica escudella

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa ara quatre anys, Rosalía sorprenia al Primavera Sound amb un espectacle d’escenografia (sobretot al principi) minimalista i amb una representació molt visual dels extrems sonors de l’artista: a l’esquerra, palmers i palmeres coristes; a la dreta, El Guincho ocupant-se de la percussió electrònica. 

La gira de ‘Motomami’ reincideix en el minimalisme, però a l’escenari ja no hi ha músics de cap mena, en part perquè reproduir en viu una cosa que és pura alquímia d’estudi és una mica absurd i en part perquè som al 2023, quan a ningú li haurien d’importar segons quines caduques idees d’autenticitat musical. L’important és seguir els instints, sobretot els més arriscats. I al tornar a aquest festival, a l’escenari del qual, segons explicava dissabte a la nit, fa molt temps somiava amb pujar, Rosalía va tornar a demostrar-nos que anava pel bon camí. 

Actuar amb totes les lletres: aquest espectacle és, com es va tornar a comprovar la matinada de dissabte a diumenge, un exercici narratiu en tota regla, un relat d’autoafirmació dividit en un grapat de grans seccions-cançons, cada una amb les seves particulars sorpreses. És l’aparició de Rosalía i els seus ballarins amb cascos de cíborg abans d’encarar el vendaval ‘Saoko’. El taloneig posseït que remata ‘Bulerías’. La incorporació del piano per a ‘Hentai’ i l’arrencada acústica de ‘Candy’, el seu flirteig amb un r&b meravellosament tènue. La moto humana a la qual Rosalía s’aferra a ‘Motomami’. O la seva arrencada de ‘La combi Versace’ cantant de cap per avall sobre el terra, el cap de costat

Notícies relacionades

A la ben cuidada coreografia s’uneixen moments més imprevisibles. Per exemple, a Rosalía li agrada barrejar-se amb el públic i que alguns fans l’ajudin amb ‘La noche de anoche’, el seu mà a mà amb Bad Bunny. Dit amb tot el carinyo: alguns d’ells no van donar la talla ahir a la nit; una noia, en canvi, apuntava a estrella carismàtica. Entre els episodis inesperats també hi va haver, per desgràcia, algun problema amb el so. Rosalía es va marcar un discurs sobre la vida de l’artista que semblava honest i interessant, però del qual amb prou feines es va poder sentir res des de diversos flancs. I també en alguns moments musicals es va trobar a faltar volum. És com si Calvin Harris hagués esgotat les bateries del doble escenari amb la seva tralla impenitent.

Tampoc es va poder escoltar, és igual el que diguin els rumors, aquesta nova cançó (en principi ‘Tuya’ o ‘2ya’) avançada per Rosalía a TikTok fa uns dies. Ni es va veure el pèl a Rauw Alejandro (actuava dissabte a Guadalajara, Mèxic) per als dos extractes de l’epé ‘RR’ afegits al repertori que més es podia esperar. Abans del reggaeton ‘soft’ de ‘Beso’, Rosalía va dedicar uns gestos amorosos al seu promès davant la càmera. ‘Vampiros’ va sonar a pura fúria nocturna i va ser un dels millors moments a nivell coreogràfic de l’actuació. Si en algun futur concert de Rosalía deixa de caure, serà decepció.