Òbit
Mor Helmut Berger, una bellesa insana i diabòlica
Mor als 78 anys l’actor tutelat per Luchino Visconti a ‘La caída de los dioses’ i ‘Luis II de Baviera’.
És veritat que l’intèrpret austríac Helmut Berger, mort avui als 78 anys, va llençar la seva carrera i mai va ser un gran actor, però la seva filmografia no està desproveïda de pel·lícules interessants, sobretot per la seva relació amb Luchino Visconti, per qui va protagonitzar ‘La caída de los dioses’ (1969) –amb una sonada escena, en el seu moment, fent de nazi transvestit com si fos Marlene Dietrich–, ‘Luis II de Baviera’ (1972) –sens dubte el millor paper de la seva carrera, com Ludwig, el rei boig– i ‘Confidències’ (1974), una altra obra crepuscular de Visconti en què Berger va encarnar un dels aristòcrates decadents amb qui lidia el professor jubilat interpretat per Burt Lancaster. De la mà del director d’‘El gatopardo’, Berger s’havia convertit en l’home més bonic del món, en expressió encunyada llavors per la premsa, una bellesa insana i diabòlica, en paraules del seu mentor.
Amb Visconti, més enllà de la seva relació sentimental, es va entendre a les mil meravelles en el terreny artístic. Berger va explotar la seva impecable i bonica aparença en pel·lícules discretes alhora que molt coherents amb les seves possibilitats. Va ser l’actor idoni per a una nova versió realitzada el 1970 d’‘El retrato de Dorian Gray’, i va tenir interessants actuacions a ‘El jardí dels Finzi Contini’ (1970), un drama de Vittorio de Sica sobre una família noble de Ferrara en els temps de l’ocupació nazi, i ‘El bello monstruo’ (1971), en què va donar vida a un pervers seductor que tortura psicològicament les seves dones induint-les al suïcidi.
Va quedar empetitit com a jove amant d’Elizabeth Taylor a ‘Dimecres de cendra’ (1973), però va funcionar millor en un paper semblant a ‘Una anglesa romàntica’ (1975), formant triangle amb Glenda Jackson i Michael Caine. El seu altre moment d’esplendor ‘decadent’ arribaria amb ‘Saló Kitty’ (1976), de Tinto Brass, sobre un bordell freqüentat per oficials i soldats nazis durant la guerra. Va encarnar Fantomas en una interessant sèrie televisiva de 1980 i va ser un dels protagonistes de ‘Victòria!’ (1983-1984), rodada per Antoni Ribas. Va tenir un últim paper destacat a ‘Saint Laurent’ (2014). La seva vida personal va ser un desastre. Aficionat a la beguda, va intentar suïcidar-se, va dilapidar la seva fortuna, va malviure de ‘reality shows’ i va muntar escàndols notoris. El més famós va tenir lloc en el Festival de Sant Sebastià, a principis dels 80, quan en una festa va intentar tocar-li els pits a Pilar Miró, llavors directora general de Cinematografia, i la directora d’‘El crimen de Cuenca’ li va clavar una sonora plantofada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
