Estrena de cine
Crítica de ‘La hija eterna’, el melodrama gòtic de Joanna Hogg amb Tilda Swinton
Noves veus per al terror més al·lucinant i experimental, per Desirée de Fez
Postporno, ‘bondage’ i dominació: la transgressió del Marquès de Sade s’instal·la al CCCB
Anarcoma: futurista heroïna transsexual del còmic ‘underground’
![Crítica de ‘La hija eterna’, el melodrama gòtic de Joanna Hogg amb Tilda Swinton Crítica de ‘La hija eterna’, el melodrama gòtic de Joanna Hogg amb Tilda Swinton](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/cea0714e-3c17-4f64-a6bc-a7168d26dbf6_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
La hija eterna * * *
Directora: Joanna Hogg
Intèrprets: Tilda Swinton, Joseph Mydell i Carly-Sophia Davies
Estrena: 12/5/23
A ‘La hija eterna’, melodrama gòtic a càrrec de Joanna Hogg, una cineasta (Tilda Swinton) busca inspiració a la seva antiga casa familiar, una mansió reconvertida en hotel. L’acompanya la seva mare ja gran (també Tilda Swinton), amb una memòria amb què vol nodrir la seva nova pel·lícula. Els primers acords del nou film de la directora de The Souvenir (2019) suggereixen una incursió en el cine de gènere. Quan arriben a la casa s’obre la porta a un misteri. Les primeres passejades per les habitacions de la mansió fan intuir que hi ha fantasmes. I una conversa entre mare i filla concreta la idea del doble, formulada visualment per endavant amb la tria de la mateixa actriu per als dos personatges. I tot és veritat i alhora no ho és. Joanna Hogg, que roda aquest conte emboirat amb la seva habitual delicadesa, s’endinsa en el cine de gènere, sí. Aquesta és una pel·lícula de fantasmes. Però en destil·la els codis, els despulla. Relativitza el misteri i prescindeix tant de la sorpresa (la revelació no ho és tant) com del sobresalt. Això no vol dir que a la seva pel·lícula hi falti inquietud: amb el suport de la magnífica fotografia d’Ed Rutherford, Hogg converteix una mansió enmig del no-res en una suggerent fantasmagoria. Però no és un film estrictament de gènere. La directora pren els escenaris, les atmosferes i els personatges d’una pel·lícula de terror gòtic per abordar un altre tipus d’inquietuds, sobre tota la por de no saber interpretar i cristal·litzar en la ficció (l’escriptura dolorosa de la filla) ni el que et proporciona el record ni el que et suggereixen els espais, els llocs, on van passar les coses que t’hi han portat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques