Núria Espert anuncia la seva retirada: «No tinc intenció d’acceptar cap projecte més»

Núria Espert es retira. L’actriu ha anunciat que té previst acomiadar-se dels escenaris un cop acabi l’última funció de ‘La isla del aire’, obra de teatre que acollirà el Teatre Romea fins al 14 de maig i que explica la història d’una família de cinc dones en una petitíssima illa de Menorca obligades a afrontar els secrets i retrets d’una vida en comú. «No tinc intenció d’acceptar cap projecte més», assegura en una entrevista emesa dissabte a la nit per TV-3.

«M’agradaria que aquest acabés com està ara: molt ben fet, molt net, molt vertader... Quan s’acaba la funció som gent feliç», explica la intèrpret, que, com recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN), actualment comparteix escenari amb Vicky Peña, Teresa Vallicrosa, Miranda Gas i Candela Serrat i treballa sota la direcció de Mario Gas.

Notícies relacionades

Espert i Colau al teatre i 333 ànimes a Lloret, per Joan Vehils

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Espert no dona més detalls sobre les raons que l’han fet decidir que aquesta sigui la seva última obra, però, quan li van preguntar minuts abans pels motius pels quals creu que es retiren els seus companys de professió, l’actriu ho atribueix a la memòria (o a la falta de memòria) i a la sensació que el seu treball ha esdevingut mecànic. «He conegut actors molt bons que s’havien cansat d’actuar, que ja no sentien allò», confessa.

A l’entrevista, la intèrpret, Creu de Sant Jordi 1983 i Premi Nacional de Cultura 2015, també parla de la depressió per la qual va passar fa uns anys (que la va apartar un temps dels escenaris i que va superar, diu, gràcies a la medicació) i de com li va afectar la pandèmia de la covid. «La pandèmia em va deixar tristíssima. Estàvem acabant de fer una gira preciosa amb el Romancero Gitano, que vam acabar aprofitant els petits forats que permetia la malaltia i després em vaig quedar molt tancada a casa», relata Espert. «Tenia moltes ganes de trobar un text» –conclou l’actriu– que la fes tornar, tot i que fos per última vegada, a la interpretació.