Catalunya s’obre a descolonitzar els seus museus

‘(Tr)african(t)s’ –així s’anomena el projecte, perquè la majoria de peces provenen de l’Àfrica– està impulsat per un equip d’investigadors del GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control Social) i la Fundació Solidaritat UB, vinculats a la Universitat de Barcelona. També hi col·laboren des de l’OVQ, (Observatori de la Vida Quotidiana), que ja va participar en l’exposició ‘Ikunde: Barcelona Metròpoli Colonial’ i que a través de la història de Floquet de Neu penetrava en els ambigus vincles entre Barcelona i Guinea.

https://cms.prensaiberica.es/EP/content/editor/article/68977824/master

«Cal obrir el debat sobre l’herència del colonialisme, sobre la legitimitat o no de les peces que hi ha als museus», assenyala la historiadora Celeste Muñoz. És una iniciativa que a Europa es va prendre fa temps i que ha donat com a resultat decisions impensables en una altra època, com que França hagi tornat a Benín i al Senegal uns objectes de coure després que el Parlament votés el 2020 la seva restitució, així com alguns símbols reials a Madagascar.

Alemanya, el 2022, va tornar a Nigèria una sèrie d’objectes de l’antic imperi de Benín. «La restitució és una manera de reparar els errors del passat», va indicar Annalena Baerbock, la ministra d’Exteriors d’Alemanya, que va ser qui va entregar les obres espoliades. Anglaterra debat també sobre el retorn dels marbres del Partenó d’Atenes i d’uns bronzes africans que estan disposats a tornar a Nigèria, robats a sang i foc per tropes britàniques.

«El debat és inevitable. Hem d’analitzar quina situació hi ha als museus de Catalunya i mapar les peces de la nostra herència colonial», diu Muñoz. Començar a estudiar el patrimoni sota un altre prisma i afrontar l’origen il·legítim de certes peces és una iniciativa que s’ha posat en marxa a Catalunya amb aquest projecte. Se centra en el Marroc, Guinea i les Filipines, excolònies espanyoles, i en el Senegal i Nigèria per la gran quantitat de peces d’aquests països als museus.

Requerirà temps i experts de diferents disciplines. La investigació atén perspectives de gènere i de drets humans, tal com sol·licitava la convocatòria de l’Agència Catalana de Cooperació. «Que existeixi un contracte de compravenda no significa que no hagi sigut un espoli», aclareix Muñoz. El grup d’investigació inclou professionals de diferents disciplines, sobretot antropòlegs i historiadors. A més d’ella hi ha Alberto López Bargados, Andrés Antebi Arnó, Sarai Martín López, Pablo González Morandi, Laida Memba Ikuga, Gustau Nerín Abad, Manep Tchoumo-Nounjio López, Jordi Tomàs Guilera i Alba Valenciano Mañé.

Art i memòria

El projecte ha començat a rodar amb una sèrie de taules de diàleg intercultural amb membres de diferents països afectats i les seves comunitats diaspòriques. Interessa conèixer la seva memòria, el seu punt de vista i reflexionar sobre el futur de les col·leccions. A través de fotos reviuen part del seu passat i es debat. «La cosmovisió del projecte és un bon punt de partida», opina l’escriptor Youssef El Maimouni, que ha participat en una taula sobre el Marroc. «És bo reflexionar junts. ¿Tenen cabuda els museus etnològics en una societat com la nostra?», es pregunta. Considera positiu obrir el debat. L’ha sorprès «la quantitat d’objectes que acumulen pols als magatzems d’un museu en comptes d’estar al seu lloc d’origen». I afegeix: «Les obres procedents d’antigues colònies haurien de resignificar-se, explicar el seu origen. És necessari fer autocrítica i no blanquejar el passat».

Rusli Cachina Esapa, arribada fa menys d’un any a Espanya, va participar dijous passat en una taula dedicada a Guinea. L’experiència l’ha fet reviure històries com «la tala d’arbres que explicaven a casa els meus avis i pares». El seu avi era fuster i al·lucinava perquè els espanyols es van emportar tota mena d’espècies arbòries «sense replantar-hi res». Per ella, l’objectiu d’aquest treball no s’ha de centrar tant a restituir objectes, sinó més aviat a «donar a conèixer la història real que hi ha al darrere». Admet que ni tan sols els guineans són conscients de tot el que hi ha a Catalunya. «No és normal que hi hagi tants objectes de valor i que no sapiguem com han arribat ni per què són aquí», indica.

La primera sessió sobre Guinea va servir per determinar l’origen de la majoria d’objectes que apareixien a les imatges. «Tot eren peces del poble fang, que procedeix de l’interior de la Regió Continental, la més verge fins que van arribar els espanyols», indica. «Hi havia imatges d’escultures andrògines, com les que tenen exposades al Museu Etnològic. Són figures ni masculines ni femenines que reflecteixen la nostra cultura, on no hi havia binarisme de gènere, una idea imposada per Occident», comenta Rulsi, dona transdefensora dels drets de la comunitat LGTBIQ+.

Menys eurocentrisme

Adoptar el prisma descolonial suposaria distribució d’imatges, objectes i informació orientats a desmuntar les representacions eurocentristes. A replantejar les seves col·leccions a partir de lectures crítiques del seu passat colonial. «No tenim objectes subjectes a cap petició de retorn», explica Carles Vicente, director del Museu Etnològic. És allà on s’estan organitzant les taules de diàleg.

Vicente és conscient de la importància del projecte ‘(Tr)african(t)s’. «Els museus han d’estudiar les seves col·leccions des de totes les perspectives», indica. Diu que des de fa 30 anys no admeten peces que no tinguin un origen documentat. «Si no està clar d’on procedeix una peça o donació, no l’acceptem». Però tot indica que sí que tenen almenys un bronze procedent de Nigèria, compatible amb els bronzes de Benín, totes elles de la Fundació Folch, de la col·lecció d’Albert Folch (1922-1988). A més, tenen una col·lecció que podria tenir una història molt fosca, la de Núñez de Prado, governador espanyol de Guinea entre 1925 i 1931.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Per ara només s’ha començat a obrir el debat. El procés serà llarg. Hi hauran de participar no només membres de les comunitats espoliades, sinó també els museus i els col·leccionistes, entre els quals figuren importants famílies catalanes. «És un tema delicat», diu Andrés Antebi, un altre dels investigadors implicats en el projecte. I Celeste Muñoz recorda: «Al llarg de la història s’ha fet justícia de moltes maneres: amb restitució de peces, amb compensacions econòmiques, disculpes... Però és un tema que va més enllà d’unes peces concretes i que es visibilitza en altres aspectes, com la desigualtat nord-sud i el racisme».

A diferència d’altres països, el Govern espanyol no ha creat cap comissió per burxar les ferides del passat sense por. Però a ningú se li escapa que és urgent posar fil a l’agulla. A Barcelona el debat es va obrir fa anys amb l’estàtua del marquès de Comillas, retirada de la Via Laietana a causa del seu passat negrer. A La Villarroel aquesta temporada s’ha estrenat ‘Amèrica’, una contundent denúncia contra l’enriquiment de la burgesia catalana a Cuba i les seves conseqüències. El documental de TV-3 ‘Negrers. La Catalunya esclavista’ també ha contribuït a revisar el passat colonial català. Ara arriba el torn dels museus.