Concert a Luz de Gas

Liuba María Hevia, la veu femenina de la Nueva Trova cubana

L’artista es retroba aquest dijous amb el seu públic al Festival Barnasants amb un variat repertori que inclou sons, boleros, balades, havaneres i més

Barnasants

Per explicar la presència d’instruments com el violoncel i el violí en la seva música –una presència que algú podria qualificar d’exòtica, o estranya–, la cubana Liuba María Hevia li va explicar a Diego Manrique, cap al 1997, el següent: «És una aposta per renovar la ‘guajira’ pagesa des d’una òptica de trobadora. Per això, junt amb el tres, la guitarra o la clau, també sonen el violí o el violoncel». Dos elements cal remarcar d’aquesta frase. Primer la data, 1997, que diu que Liuba María fa anys, molts anys fent que fa música. La segona, aquesta aposta musical, aquesta fusió entre les cordes clàssiques i els instruments folklòrics cubans, una de les marques d’identitat d’aquesta cantant i compositora tan coneguda pel públic hispanoamericà. L’autora d’‘El abuelo’ es troba de gira per Espanya i Portugal i aquest dijous es presentarà a la Sala Luz de Gas (21 hores) en el marc del Festival Barnasants.

En diverses ocasions ha sigut anomenada «la veu femenina de la Nueva Trova cubana» (una espècie de títol musical nobiliari), i ho tornem a fer en aquest article perquè, per descomptat, hi ha molt de veritat en això: en un moviment format bàsicament per homes i amb dos homes per estendards –ses majestats Silvio Rodríguez i el recentment finat Pablo Milanés–, Liuba María, junt amb figures com Sara González, és una ‘rara avis’ –un altre títol nobiliari– al seu món. «Per a una dona és un esforç extra aconseguir el seu propi espai en la troba», va declarar una vegada, plenament conscient de les dificultats afegides.

Notícies relacionades

Una vintena de discos coparien la prestatgeria sota el rètol de ‘Liuba María Hevia’ en una botiga que els oferirà tots (per descomptat, per a la gent d’aquest temps, hi ha internet). El més recent, ‘Para volverte a ver’, del novembre passat, és un disc amb cançons compostes durant el confinament i amb el teló de fons de la pandèmia (però no sobre la pandèmia, cal aclarir). Com és habitual en ella, barreja ‘son’, bolero, ‘guajiras’, havaneres i balades. I aquí cal remarcar el següent: si hi ha una cosa amb què està compromesa la compositora havana és amb la recreació de les arrels camperoles de la música cubana. Es nota en els seus discos, i naturalment es nota en els seus concerts.

Si més amunt es parlava en termes de «l’autora d’‘El abuelo’» és perquè aquest és un altre rètol de Liuba María (com dir que Silvio Rodríguez és l’autor d’‘Unicornio’, o Pablo Milanés de ‘Yolanda’): l’autora, en realitat, d’‘Con los hilos de la luna’, més coneguda com ‘El abuelo’, un homenatge al seu avi asturià («un home amb un sentit de l’humor increïble i amb una mala llet també, terrorífica», va dir en un concert) i de passada als emigrants. És molt possible que soni aquest dijous a Luz de Gas, en algun moment d’un concert que es preveu, com tots els seus, elegant, íntim, alegre. Per als que l’han trobat a faltar, però també, per als que vulguin descobrir-la.

Temes:

Festivals de música Músics Barnasants Cuba Música

Inicia sessió 0 Comentaris

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues